Confessions a càmera, judicis paral·lels i altres interferències

BarcelonaEn condicions ideals, la justícia tindria lloc en una bombolla aïllada de la resta d’activitats socials. A la pràctica, i més en aquesta era mediàtica, la porositat és tan gran que els mitjans afecten la justícia, i viceversa. Aquests són alguns dels casos més evidents.

Una confessió... al plató

L’assassinat de Mari Luz Cortés, resolt a ‘El programa de Ana Rosa’

“El meu marit se la va carregar”. Amb aquestes paraules, pronunciades davant les càmeres d’El programa de Ana Rosa, a Telecinco, Isabel García certificava la culpabilitat de Santiago del Valle com a autor de l’assassinat de la petita Mari Luz Cortés. A uns quants centenars de quilòmetres, l’Audiència Provincial de Huelva celebrava l’última jornada de la vista oral sense que s’hagués aclarit si l’acusat era culpable.

La pallissa a Rodney King

L’expectativa creada desemboca en una batalla campal

El judici, l’any 1991, per la pallissa al taxista afroamericà Rodney King a mans d’un grup de policies que pretenien detenir-lo va desfermar els pitjors aldarulls que recorda la ciutat de Los Angeles: 55 morts i més de 2.000 ferits. La difusió de les imatges -en què es feia evident una brutalitat policial que contrastava amb el que es va considerar una sentència benèvola- i de les sessions judicials va contribuir a convertir l’assumpte en una qüestió nacional, en què estava en joc la dignitat de les minories.

El judici dels judicis

El cas O.J. Simpson: un gegantí esdeveniment (i circ) mediàtic

El judici més mediàtic de la història és el que va asseure al banc d’acusats el jugador de futbol americà O.J. Simpson, acusat -i posteriorment absolt- d’haver matat la seva exdona i una amiga. Les qüestions racials i les criminals es van barrejar en un cas que els mitjans van devorar de tal manera que van acabar condicionant el curs de la justícia. El jutge Ito va ser criticat per haver acceptat el circ mediàtic i l’advocat defensor Alan Dershowitz va desacreditar tant el jutge com els fiscals acusant-los d’estar influïts perquè sabien que la televisió estava projectant les seves carreres. El cas es va reobrir dos anys després, per la via civil. I llavors el jurat va considerar-lo responsable de les dues morts.

Només en els últims temps el poble americà ha pogut exorcitzar els pecats d’aquell turbulent 1995. Ho ha fet, per exemple, amb la multipremiada sèrie American crime story, que en la seva primera temporada abordava aquest cas i ressituava els protagonistes, especialment la fiscal Marcia Clark, fustigada pels mitjans. En total, fins a sis sèries -dramatitzades o documentals- s’han centrat en aquest judici.

Sèries que revisen casos

La televisió aporta nova llum a casos envoltats de misteri

Últimament diversos documentals s’han centrat a reconstruir judicis famosos. És el cas d’Amanda Knox, de Netflix, que segueix el cas d’aquesta assassina. La sèrie mostra com els mitjans es van inventar històries sobre ella que es van demostrar falses. Movistar+, per la seva banda, va recuperar el cas de l’assassinat de la política del PP Isabel Carrasco: el que primer semblava un crim polític aviat es va barrejar amb inquietants elements personals. Making a murderer, The jinx -que incloïa una confessió gravada accidentament per un micro obert- o Serial són altres no-ficcions que volien aportar llum en casos confusos.