30/03/2017

Els vells dimonis dels Balcans

3 min

Brussel·les torna a mirar cap als Balcans. De cop, el futur dels països de l’antiga Iugoslàvia, a la cua per adherir-se a la Unió Europea, torna a ser una prioritat per als líders de la UE. Jean-Claude Juncker confessava el cap de setmana passat en una entrevista al Financial Times que quan es van veure per primera vegada amb el vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, el febrer passat a Brussel·les, va advertir el nord-americà que anessin en compte amb les amenaces de desintegració europea. “No convideu els altres a marxar -li hauria dit Juncker- perquè si la UE s’esfondra hi haurà una altra guerra als Balcans Occidentals”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El futur europeu de Sèrbia, Macedònia, Albània o Bòsnia i Hercegovina ha tornat al discurs de la Unió. I això que va ser el mateix Juncker qui fa dos anys va assegurar que “cap nou país” entraria a la UE durant el mandat de la seva Comissió (que ha de durar fins al 2019). Potser aquella afirmació buscava calmar neguits interns, però en va obrir d’altres a les fronteres comunitàries.

El fre europeu va generar decepció entre els candidats i ha acabat debilitant la capacitat d’influència que europeus i nord-americans havien tingut als Balcans des del final de la guerra. “Després de vint anys de relativa calma, els dimonis dels Balcans estan tornant”, van assegurar fonts comunitàries al portal de notícies europeu Euractiv.

“No hi ha cap perill de guerra en aquests moments als Balcans”, nega Dimitar Bechev, expert en la regió de la London School of Economics. Però sí que hi ha un “creixent desengany amb Occident a tota la regió, acompanyat d’un estancament econòmic i un retrocés democràtic -escriu aquest investigador-, que ha proporcionat un escenari ideal perquè Rússia, subtilment, pugui guanyar influència entre els líders polítics i l’opinió pública dels Balcans”. Fonts comunitàries parlen del perill de les “influències externes” i han tornat a posar la regió a l’agenda amb una cimera inclosa, anunciada pel Regne Unit, de cara a l’any que ve.

“Els països dels Balcans Occidentals tenen un futur europeu inequívoc”, va dir Juncker a la reunió de caps d’estat i de govern de la UE que hi va haver a Brussel·les a principis de mes.

El factor rus

La presència russa a la zona és real. Una investigació sobre el crim organitzat publicada la setmana passada assegurava que fins a dinou bancs russos han blanquejat més de 19.000 milions d’euros a través d’un entramat internacional que passa per Bulgària, Sèrbia, Croàcia, Romania i Bòsnia i Hercegovina. Rússia domina el sector energètic de Bulgària i ha invertit milers de milions en hidrocarburs a Sèrbia. L’octubre passat, Montenegro va acusar Moscou de conspirar per fer caure el govern de Podgorica i les seves aspiracions d’adhesió a l’OTAN. A més, des del Kremlin també es veuen amb bons ulls les amenaces de secessió serbobosnianes.

Però l’expansió de la influència russa s’ha alimentat, sobretot, del buit europeu.

És aquesta Brussel·les que avui torna a parlar del futur europeu dels Balcans Occidentals la que ha permès la deriva d’una generació de polítics que van aprendre ràpidament com funcionava el joc amb la Unió. Governs com el del serbi Aleksandar Vucic o el de Nikola Gruevski a Macedònia, cada cop més autoritaris, s’han ofert com a guarda fronterera d’una Unió Europea més obsessionada a aturar l’arribada de refugiats que a denunciar la involució democràtica dels seus aspirants.

stats