La unanimitat europea, la feblesa britànica

LondresLa unanimitat europea exhibida ahir a Brussel·les podria penjar d’un fil: el de les eleccions franceses. Almenys això sembla que espera el Regne Unit. La millor notícia per a Londres seria una victòria de Marine Le Pen en la segona volta de les presidencials a França perquè suposaria una gran esquerda en el bloc dels 27. Le Pen va anunciar ahir que si guanya, el seu primer ministre serà l’euròfob Nicolas Dupont-Aignan. I a Nigel Farage, exlíder del UKIP, li va faltar temps per piular: “Delectat amb l’anunci de Marine Le Pen de fer cap de govern el meu bon amic Dupont-Aignan”.

La unanimitat mostrada ahir a Brussel·les és tan poc freqüent que va dur Xavier Bettel, primer ministre de Luxemburg, a dir en una entrevista a la BBC: “Els periodistes sovint no us creieu que estem units, però de vegades passa”. Ho deia mentre Donald Tusk i Jean-Claude Juncker valoraven el resultat de la cimera que, en un temps rècord, va donar llum verda a les prioritats de la negociació amb Londres proposades des de les institucions comunitàries. L’entesa europea, anar tots a l’una, és la feblesa britànica i, potencialment, tal com insinuava Farage ahir, a la inversa. És per això que, sense referir-se explícitament a la cimera de Brussel·les -que demostra que els 27 volen dur les regnes de la negociació-, la primera ministra britànica, Theresa May, va insistir ahir des del comtat d’Aberdeen, on feia el seu primer acte electoral a Escòcia, en el seu argument fonamental de campanya, pràcticament l’únic, que ha esdevingut una lletania difícil de pair: “El meu missatge avui als escocesos és molt clar. Si voteu per mi i pel meu equip, enfortireu la meva postura en les negociacions del Brexit. S’enfortirà el Regne Unit i l’economia, i Escòcia i tot el país floriran. El meu compromís és aconseguir l’acord més adequat, així que cada vot per mi i el meu equip és un vot per un lideratge fort i estable que ens ha de conduir a través del divorci amb la UE i més enllà. Cada vot per mi i el meu equip és un vot per un lideratge fort i estable en pro de l’interès nacional”.

May manté la fermesa

Més enllà del missatge defensat per May, ahir no hi va haver cap reacció oficial de Downing Street sobre la unanimitat dels 27 i les múltiples declaracions que van fer els líders europeus. Cap resposta, ni tan sols a les afirmacions de Tusk sobre la falta de voluntat de Londres per blindar els drets dels ciutadans comunitaris que són al Regne Unit i, com a contrapartida, els dels britànics residents a la UE. Les “garanties serioses” de què va parlar el president del Consell implicarien, en teoria, que les prerrogatives estiguessin tutelades per la jurisdicció dels tribunals de justícia europeus.

Però en aquest punt, així com en la integració del mercat únic i la unió duanera, May ha optat per cedir a les exigències dels brexiters més radicals o bé per fer-les seves a qualsevol preu. Tant la posició de Londres com la de Brussel·les augura, de moment, un inici tens de les negociacions.