Nestora Salgado: “Si el sistema ens mata, ens hem de protegir nosaltres mateixos”

BarcelonaAhir feia dos mesos que Nestora Salgado va sortir de la presó de Tepepan, a Ciutat de Mèxic. Feia dos anys i set mesos que hi estava tancada, des que el 21 d’agost del 2013 va ser detinguda de manera “il·legal i arbitrària”, tal com havien denunciat les Nacions Unides. El motiu oficial de l’arrest? Ser responsable de nombrosos segrestos, homicidis, robatoris i delinqüència organitzada. Acusacions que, després d’un procés judicial ple d’irregularitats, mai van ser demostrades. ¿El motiu real per enviar-la a la presó? La seva feina al capdavant de la policia comunitària de la localitat d’Olinalá (estat de Guerrero), un cos d’autodefensa ciutadana “incòmode al poder”. Així ho explica a l’ARA la mateixa Salgado, que aquesta setmana és a Barcelona per explicar la situació dels presos polítics, com ella, al seu país.

Aquesta activista mexicana nascuda el 1971, més coneguda com la Comandanta, va marxar als 20 anys a guanyar-se la vida als Estats Units. Quan anys després va tornar a Mèxic es va trobar amb un país castigat per la violència, la connivència de les autoritats amb el crim organitzat i la repressió de les comunitats indígenes. Una situació constantment denunciada per nombroses ONG internacionals, que li va fer “obrir els ulls”. “Si el sistema que se suposa que ens ha de donar seguretat és el que ens mata, el que ens fa desaparèixer, ens tortura i ens viola, a què esperem?”, pregunta Salgado. I ella mateixa respon: “Hem de protegir-nos nosaltres mateixos”.

És per això que el 2012 va impulsar a Olinalá, el seu municipi natal, una policia comunitària, una organització avalada tant per la Constitució mexicana com per la legislació de l’estat de Guerrero -el més violent del país, segons l’últim informe de l’Institute for Economics and Peace-. Les funcions d’aquesta policia, formada per ciutadans escollits pel poble en assemblea, són “prevenir el crim” i “impartir justícia”. Finançat i armat només a base de donacions dels mateixos veïns, el cos està habilitat legalment per fer detencions. Els delinqüents interceptats -explica Salgado- són sotmesos a un “sistema de reeducació” basat en treballs comunitaris durant el temps que es decideixi (un cop més) en assemblea.

L’activista assegura que des que va crear la policia comunitària “la delinqüència ha caigut un 150% a Olinalá”. “No hi ha hagut cap segrest, assassinat o robatori de cotxe des de llavors”, afegeix. Una situació inèdita a Guerrero, on els tres primers mesos d’aquest any es van registrar 514 homicidis, 21 segrestos i 67 violacions, segons les dades del Semáforo Delictivo, una iniciativa basada en el recull de denúncies. En aquest mateix estat és també on el setembre del 2014 van desaparèixer els 43 normalistas d’Iguala, dels quals encara avui no se sap res.

L’eficàcia del cos que comanda Salgado és, segons explica, la principal causa de la seva detenció i “criminalització”. “La policia comunitària no convé als que participen del crim”, diu. I a qui es refereix? Als càrtels de la droga, immersos en una “guerra” pel territori, i a la mateixa administració, que “protegeix el crim organitzat”. Darrere la seva detenció, argumenta Salgado, hi havia l’exalcalde d’Olinalá Eusebio González Rodríguez -ara diputat estatal-, “la campanya política del qual va ser pagada per la delinqüència”. La Comandanta també assegura que el polític “participava en una xarxa de prostitució infantil” i “tenia coneixement d’assassinats, segrestos i desaparicions”. Salgado encara acusa un tercer actor com a responsable de la situació a Guerrero: les “empreses transnacionals” que exploten els recursos miners de l’estat, “militaritzen les comunitats” i “espanten” els camperols que resisteixen perquè en marxin.

Resistir al costat de les comunitats indígenes és, de fet, el paper principal de la policia comunitària d’Olinalá. Ara ja lliure, i tot i la llarga i injusta condemna, Salgado té clar que no abandonarà la seva lluita. “Continuaré sent la Comandanta fins que ho digui el meu poble”, afirma, i sentencia: “Només estem organitzant-nos per donar seguretat, no som delinqüents, i la nostra gent ens reconeix”. Ara només falta, conclou, el suport internacional.