12/06/2017

El petit De Gaulle postmodern

2 min

FilòsofLa revolució Macron és de moment un retorn a les essències de la V República. Tal com l’havia concebut el general De Gaulle, el president torna a ser la figura carismàtica i totpoderosa que domina el règim. Emmanuel Macron ha fet seus els codis originals de la singular institució presidencial francesa, i va camí d’aconseguir una majoria absoluta aclaparadora per al nounat moviment de suport a la seva candidatura, que anuncia un mandat sense oposició parlamentària. Un lideratge sense fronteres a imatge i semblança del fundador.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Macron obté el que volia: mans lliures. Però és un èxit carregat d’ombres. La primera, el suport aconseguit: la meitat dels electors no han anat a votar. És un fet sense precedents en la història de la V República. Els francesos han donat tot el poder al nou president, però amb un entusiasme limitat. La voluntat de renovació existeix, però sembla com si molts ciutadans preferissin esperar a veure què passa.

Parlament afeblit

La segona és que el sistema majoritari francès, al desdibuixar-se el joc de blocs dreta/esquerra, porta camí de convertir la majoria de Macron en un domini massiu de l’Assemblea General (al voltant de 400 escons sobre 577) més pròpia d’un règim-moviment que d’una democràcia liberal de partits. El Parlament queda sensiblement afeblit, amb una representació que desfigura la realitat social del país. I això comporta un perill sobre el qual advertia el president del Senat, Gerard Larcher: “Que la ira desemboqui al carrer molt aviat”, quan s’emprenguin reformes sensibles com la laboral.

Els francesos -amb les presidencials i les legislatives- han donat una sacsejada a la classe política que els ha governat en les últimes dècades, castigant la dreta i esborrant els socialistes. I, paradoxalment, ho han fet tornant als orígens: donant tot el poder a un petit De Gaulle postmodern.

stats