El negacionisme del canvi climàtic entra a les escoles

WashingtonAmb l’arribada a la Casa Blanca d’un president, Donald Trump, que ha posat en qüestió les causes humanes del canvi climàtic, set estats han aprovat o debaten legislacions que, a la pràctica, permeten el negacionisme d’aquest problema a les escoles i instituts públics del país. Els mestres, si ho creuen necessari, podran explicar que les causes de l’escalfament global són “controvertides” i exposar altres tesis.

Els activistes contraris a aquestes legislacions apunten que un 97% dels científics atribueixen a l’activitat humana les tendències d’escalfament del planeta de les últimes dècades. Les noves lleis, o resolucions, que varien segons cada estat, “soscaven la integritat de l’educació sobre el canvi climàtic”, diu Glenn Branch, director del Centre Nacional d’Educació de la Ciència (NCSE, per les seves sigles en anglès). Branch afegeix que això suposa una amenaça per al futur “dels nostres fills”. “Una acció eficaç contra el canvi climàtic ha de ser un projecte de llarg termini i multigeneracional -assegura-. [Els alumnes] han de conèixer el consens científic sobre l’escalfament global”.

El legisladors d’Idaho van eliminar al febrer referències sobre el canvi climàtic en el document d’estàndards educatius de l’estat. Aquell mateix mes, Indiana i Alabama van aprovar resolucions, no vinculants, per protegir els educadors que mostren “diversos” punts de vista no només sobre el canvi climàtic sinó també sobre l’evolució i la clonació humanes. I Florida, fa quinze dies, va aprovar una llei que dona poder als residents per oposar-se al material de classe -inclosos els llibres de text científics-. Aquestes legislacions tenen els seus precedents en les desenes de normes que van aparèixer a la dècada del 2000. Tot i així, només tres van convertir-se en llei: una a Mississippí el 2006, una a Louisiana el 2008 i una altra a Tennessee el 2012.

Defensa de la ciència

“Els pares volen que els fills siguin innovadors i sàpiguen solucionar problemes. I una educació científica basada en l’evidència és un requisit previ essencial”, afirma Lisa Hoyos, directora de Climate Parents, una organització de pares i famílies que ha impulsat diferents campanyes contra legislacions que modifiquen com s’ensenya ciència a les escoles.

Oklahoma, Dakota del Sud i Texas han intentat aprovar, sense èxit, projectes de llei semblants a les resolucions legislatives d’Alabama i Indiana. I s’espera que nous estats també busquin aprovar canvis en els plans escolars.

“Els mestres de ciències tenen la responsabilitat de proporcionar als estudiants una educació científica de qualitat que no estigui afectada per la pseudociència o la ideologia política”, va assegurar l’Associació Nacional de Mestres de Ciències en un comunicat sobre la legislació d’Oklahoma. De fet, la qüestió del canvi climàtic ja fa anys que està molt polititzada als Estats Units. I, amb la victòria de Trump, que ha nomenat un negacionista del canvi climàtic com a director de l’agència del govern de medi ambient, aquesta politització ha crescut. Una enquesta recent de Pew Research revela que un 69% dels votants demòcrates diuen que el canvi climàtic és causat pels humans, mentre que només un 29% dels republicans creuen el mateix.

Debat a les classes

No tothom considera que aquesta nova onada de legislacions estatals que busquen regular com s’explica ciència als centres educatius sigui una amenaça per a la qualitat de l’educació. Robert Cliford, mestre de ciència de l’escola Rose Park Magnet de Nashville, Tennessee, creu que proporcionen als educadors la possibilitat d’ensenyar “sense por de la interferència política”. A més, “els estudiants, dins de la classe, tenen llibertat d’investigar sobre el canvi climàtic des de qualsevol perspectiva”. Tennessee va aprovar una legislació que protegeix els mestres que volen explicar alternatives a les teories científiques.

Cliford subratlla que els seus estudiants debaten sobre el canvi climàtic i altres temes com els aliments transgènics o el fracking “amb dades científiques, com les temperatures anuals o els efectes dels gasos d’efecte hivernacle, i fonts fiables”. A través del debat, explica, poden observar que “moltes polítiques científiques tenen el biaix econòmic i ideològic dels legisladors”.

Els estudiants voten quina teoria explica millor el tema discutit al final del projecte. I, segons Clifford, els arguments científics són els guanyadors, ja que els alumnes “aprenen a deixar que els fets i dades científiques parlin per si mateixos”.

Els detractors de legislacions sobre educació com la de Tennessee creuen, però, que donen via lliure a mestres que no creguin que en la teoria de l’evolució o que el canvi climàtic sigui causat per l’activitat humana. Malgrat que la gran majoria dels mestres no se senten pressionats sobre com explicar aquests temes, un estudi de l’NSCE mostra que hi ha correlació entre l’opinió pública i el que s’ensenya. Allà on els ciutadans no creuen que l’activitat humana sigui la causa del canvi climàtic, els mestres són menys propensos a posar l’accent en el consens científic. “[Aquestes legislacions] generen confusió”, segons Branch. De fet, un sondeig del mateix centre revela que dos terços dels estudiants reben informació incorrecta sobre l’escalfament global.