“Tenia una pensió de mil euros i aviat en cobraré només 620”

AtenesA l’Eva Bei se li escapa un somriure quan mira al passat. Orgullosa d’haver pagat durant gairebé cinc dècades les factures gràcies a la pintura, assegura que no esborraria ni un capítol, ni una coma, de la seva vida peculiar. “O potser sí -rectifica-, hauria estudiat encara més”. De la seva evident falta de recursos, com a jubilada, no en parla.

Dorm entre llibres, quadres a mig pintar i retalls de diaris; no té sofà, ni televisor, és com si hagués aparcat les seves necessitats més terrenals. Amb una tenacitat excepcional, intenta desafiar la nova pobresa associada a la vellesa grega sense perdre el segell d’artista inconformista i revolucionària que l’ha acompanyat sempre.

Amb la crisi econòmica, que cada any buida una mica més les butxaques dels més grans, “molts avis viuen amb por, molta por, però això no serveix de res”, manifesta contundentment.

La prioritat d’aquesta jubilada de setanta-tres anys és acabar un llibre en què retrata les últimes converses amb el seu difunt “company”, en Nikos Karouzos, un poeta i periodista de renom. Res li impedirà culminar aquesta obra que manté l’alè de l’amor de la seva vida més a prop seu.

“A l’hivern vaig arribar a treballar a onze graus, dins de casa!”, exclama. A l’edifici del centre d’Atenes on viu l’Eva, al barri de Kipseli, els veïns ja no poden pagar el petroli per disposar de calefacció, i l’electricitat encara és més cara. “Un dia pensava que m’havia posat malalta del fred”. Vora un terç de la població grega viu en aquestes condicions, d’acord amb la Federació Europea d’Organitzacions que treballen amb Persones Sense Llar (Feantsa).

Didàctica, serena i amb una mirada que transmet un equilibri òptim entre la genialitat i l’honestedat, anota ràpidament en un full com s’ha vist reduïda la seva pensió. “Vaig començar el 2010 amb una ajuda de 1.000 euros, que ara s’ha convertit en 720 euros i que aviat passarà a ser de 620 euros”.

Un 45% dels pensionistes grecs viuen sota el llindar de la pobresa, segons les xifres de la Xarxa de Jubilats Units (ENDISY). En concret, sis de cada deu pensionistes reben menys de 700 euros al mes. Aquesta setmana, en el marc de la segona revisió del rescat, el Parlament ha fet llei la tretzena retallada de les pensions en menys d’una dècada.

Viure amb la pensió de l’avi

La Maria ven pa a unes quantes cantonades de casa l’Eva. Des del seu forn ha vist progressivament l’empobriment dels veïns del barri, i especialment el dels que avui haurien de descansar després d’haver-se acomiadat de la vida laboral. Comenta que ara compren, aproximadament, dos terços menys que abans. “Potser es passen tota la setmana menjant torrades, pa i tomàquet per poder anar a fer el cafè de tant en tant”.

“A vegades els clients desapareixen una temporada”, afegeix la venedora. Es queden a casa, prefereixen no passejar, i així eviten veure tot el que no es poden permetre, “perquè no poden comprar literalment res”, apunta amb duresa. “No ho veus? -pregunta mentre assenyala la vorera-, ara pels carrers hi circula menys gent”.

La Maria no amaga la seva admiració per tota la gent gran que “abans de mirar per ells, s’asseguren que tota la família tingui un plat a taula”. La pensió del més gran de la casa és molt sovint el que ajuda a tirar endavant moltes famílies ofegades pels deutes, els alts índex d’atur i els salaris baixos. Les xifres delaten una veritat sense atenuants: un 52% de les llars gregues viuen amb la pensió de l’avi o l’àvia, segons ENDISY.

Parla del seu cas, del seu pare, que els dona un cop de mà com pot, sobretot als nets. En qüestió d’una dècada la pensió d’aquest jubilat, que havia treballat com a policia tota la seva vida, ha passat dels 1.700 euros als 1.000. “Jo no vull que ens doni diners”, diu la Maria, però assegura que sort en tenen que pot passar una petita manutenció als seus fills, “perquè moltes vegades no surten els números, ni aquí, ni a la majoria del petit comerç de Grècia”, matisa.