Internacional 04/03/2017

Avenç històric del Sinn Féin a les eleccions d’Irlanda del Nord

Els partits unionistes perden la majoria absoluta per primer cop des dels acords de pau. Els republicans es queden a menys de 1.200 vots de la victòria

Quim Aranda
3 min
Gerry Adams, un dels històrics líders del Sinn Féin

LondresEls republicans del Sinn Féin (SF) han aconseguit uns històrics resultats a les eleccions a l’Assemblea de Stormont celebrades dijous a Irlanda del Nord. Malgrat que després del llarguíssim recompte, que s’ha estès fins més enllà de les tres de la matinada d’aquest dissabte, el SF ha quedat en segona posició per darrere del Partit Democràtic Unionista (DUP); la diferència en vots directes en primera preferència ha estat només de 1.168 sufragis. El DUP ha obtingut 28 escons (el 28,06% dels vots; 1,11 punts menys que el 2016) i el Sinn Féin, 27 seients (27,91% del vot, 3,89 punts per sobre que el darrer any). La distància a favor dels unionistes de més del 5% registrada en la passada convocatòria s’ha esvaït en aquesta ocasió, fins a situar-se a només dues dècimes.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

A més, en una extraordinària sacsejada de l’escenari habitual nord-irlandès, la suma dels partits unionistes ha perdut la majoria absoluta, circumstància que té lloc per primer cop des que l’Ulster gaudeix de la devolució de poders, arran dels acords de pau de Divendres Sant del 1998. La davallada del DUP, per sota dels 30 diputats, pot tenir, tanmateix, importants conseqüències en el futur polític i social de la regió. Trenta són el nombre d’escons que, d’acord amb els estatuts de Stormont, ha de tenir qualsevol partit per establir un veto a polítiques concretes. Durant la legislatura passada, el DUP havia utilitzat aquest mecanisme per impedir, per exemple, l’aixecament de la prohibició al matrimoni entre parelles del mateix sexe que encara impera a Irlanda del Nord i per restringir accions de protecció a la llengua gaèlica.

En les eleccions del 2016, la diferència entre DUP i SF va ser de deu seients. En aquesta ocasió, però, s’escollien 90 diputats, 18 menys que l’any passat. Si s'arriben a repetir els patrons habituals de votació de la darrera dècada, la distància hauria d’haver-se situat també a l'entorn dels deu representants.

Les reacciones entre les files republicanes han estat entusiastes. De matinada, Michelle O’Neill, la líder del SF que substitueix l’històric dirigent de l’IRA i del partit Martin McGuinness, assegurava: "Penso que és un dia gran per a la igualtat i la democràcia". Al seu torn, Gerry Adams, president del Sinn Féin, afirmava: "És un vot i un mandat que ha de ser respectat pels dos governs [el britànic i l’irlandès], per la resta de partits. És un vot per la fi del vell 'statu quo', per un nou començament sobre com conduir aquí la política". Adams també va assegurar que l’augment registrat pel seu partit és un suport a la seva política sobre el Brexit: "És un vot per la unitat dels irlandesos, un vot per a nosaltres junts com a poble. Com va dir [l'unionista] Ian Paisley".

Deu punts més de participació que el maig del 2016, la més alta des de la primera votació immediatament posterior als acords de pau, el presumpte escàndol de corrupció en què s’ha vist immersa la líder unionista i fins ara ministra principal de la província, Arlene Foster (DUP), la fama d’arrogant amb què ha arribat a la jornada electoral i la ja esmentada oposició aferrissada al Brexit que ha fet el Sinn Féin explicarien els resultats. Encara que és d’hora per predir una esquerda completa del fins ara esquema de vot sectari que ha presidit l’Ulster des que es va arribar a la fi del conflicte armat, l’augment de vot de l’Aliança, el partit de centre i liberal que aplega membres dels dos grups històricament en conflicte, catòlics i protestants, es pot interpretar com una rebaixa de les posicions més extremades.

Segons l’estatut de la província, a partir del proper dilluns els dos partits majoritaris tindran tres setmanes per formar el nou govern, que necessàriament ha d’estar col·legiat entre formacions de les dues comunitats. Però ateses les primeres reaccions després de conèixer els resultats finals, aconseguir un pacte estable pot ser molt difícil. Mentre que Adams ja ha insinuat que el nou executiu no ha d’estar dirigit per Arlene Foster, la líder del partit s’ha apressat a respondre que els republicans "han de respectar el mandat que m’ha estat atorgat".

Una altra de les principals conseqüències de la jornada electoral és la renúncia de Mike Nesbitt com a líder del Partit dels Unionistes del Ulster (UUP), que només ha obtingut deu escons i que no s'ha beneficiat del desprestigi de Foster com a cap de govern.

stats