Rutte i el preu de la victòria
La Unió Europea respira. Ha esquivat el pitjor escenari: l’eufòria populista que havia de donar el tret de sortida a l’anomenada “primavera patriòtica”, que segons Geert Wilders havia de canviar els equilibris de forces a la UE. El populisme xenòfob ha quedat segon a les eleccions holandeses i el primer ministre, Mark Rutte, es pot atribuir una victòria simbòlica en un moment important.
Però la retòrica migratòria del liberalconservador Rutte durant la campanya electoral no es pot considerar, en cap cas, un triomf de la moderació. Els Països Baixos són avui “més de dretes”, com resumia una anàlisi del diari De Volkskrant. I l’augment en vots de la Democràcia Cristiana, amb el seu gir euroescèptic i clarament identitari, demostra que l’èxit de Wilders no es mesura només en escons. Els votants holandesos han dit “no a aquest tipus de populisme equivocat”, com exclamava Rutte la nit electoral. Però, quin és, segons ell, el populisme correcte?
La clau del futur dels Països Baixos estarà en la pròxima coalició electoral. En l’aposta de Rutte per escollir els pròxims companys de viatge entre aquest euroescepticisme oficialista o els altres guanyadors de la nit, liberalprogressistes (D-66) i Esquerra Verda, que van fer una campanya clarament proeuropea.
Els Països Baixos permeten prendre el pols a Europa. Confirmen l’èxit en la radicalització del discurs migratori de governs i partits tradicionals. Agreugen la crisi d’una socialdemocràcia que encara ha de mesurar la seva força al motor franco-alemany de la Unió, en les eleccions presidencials franceses del maig i a la cancelleria de Berlín al setembre. Alerten d’una fragmentació electoral que ja s’apunta arreu de la UE però que en l’escenari holandès, a més, multiplica la presència de discursos identitaris.
Fins i tot, la victòria de Rutte també es pot atribuir, en certa mesura, a la irrupció de la seva imatge de líder fort, propiciada pel xoc diplomàtic amb Recep Tayyip Erdogan per les traves a la mobilització de l’electorat turc dels Països Baixos en favor de la reforma constitucional que Turquia votarà en referèndum el 16 d’abril. Rutte va aparèixer com l’home que, amb el suport de la UE al darrere, brandava el discurs de jo o el caos.
No a l’onada populista
No hi ha, de moment, un tsunami populista, però sí una esllavissada clara del discurs i les actituds polítiques que han marcat l’agenda holandesa i comunitària els últims anys. Wilders seguirà exercint de poder opositor als Països Baixos, però la dreta populista ja seu al Consell de caps d’estat i de govern de la UE perquè mana a Hongria i Polònia, forma part de coalicions governamentals com la finlandesa i exerceix d’actor clau en l’escena política de França, Àustria i Dinamarca.
La UE pot respirar avui per agafar aire però, després, haurà de seguir buscant la manera de recuperar el discurs, els valors i l’agenda política que suposava el projecte europeu. A Holanda ha guanyat el pragmatisme, l’aposta per seguir reformant la UE des de dins, la visió crítica amb una Unió poc eficaç i massa burocratitzada, que hauria de legislar menys i millor. Europa necessita començar a donar respostes abans que la pròxima onada populista que plana sobre les eleccions franceses torni a segrestar qualsevol discurs polític fins a nova ordre i resultat electoral.
