Putin, de Fillon a Le Pen
Al president rus, Vladímir Putin, els càlculs no se li estan complint. Fa menys de tres mesos el líder de la dreta francesa catòlica -i prorusssa i no gaire proalemanya-, François Fillon, semblava poder-li oferir a l’amo del Kremlin una presidència de França prou euroescèptica per fer-la quadrar harmoniosament amb el mandat del president nord-americà, Donald Trump, i el Brexit. Semblava que tot estava dat i beneït: els titulars ho anunciaven.
Però vet aquí que el factor humà en format econòmico-emocional-familiar s’hi ha interposat tan imprevisiblement que a hores d’ara François Fillon està amortitzat com a candidat de la dreta francesa. Durant les setmanes de la gran davallada, Marine Le Pen es va guardar prou d’atiar el sobresalt ni d’ensenyar les ungles a l’adversari -sobretot per l’escàndol dels sous ficticis de la dona de Fillon- i es va limitar a respondre amb peus de plom a les preguntes sobre l’afer que van gosar plantejar-li els periodistes, especialment els de la revista satírica Le Canard Enchainé.
Els bons amics
Per què tanta cautela i prudència de Le Pen amb Fillon? ¿O és que Le Pen no té un somni on es veu seguint litúrgies presidencials al costat de Vladímir Putin, a l’Elisi o al Kremlin? I tant. Però precisament perquè les relacions de l’extrema dreta francesa amb Moscou han estat cabdals en el seu procés d’ascens, Le Pen ha volgut esquivar no ja enfrontaments sinó situacions incòmodes.
La líder ultra no pot perdre de vista que la Rússia de Putin li està facilitant finançament amb molt bones condicions, fins al punt d’evitar que l’afectin les ensopegades d’operativitat -d’origen corrupte- del First Czech Russian Bank, l’entitat que li va concedir el crèdit. Perquè tot i que el Front Nacional (FN) ha hagut de reemborsar abans d’hora al banc rus el tram de 9 milions d’euros -d’un total de 40 milions-, els bons oficis del Kremlin i dels seus oligarques ja li han aconseguit a Marine Le Pen noves fonts de finançament. Tot arreglat, doncs. I cal no perdre de vista que el First Czech Russian Bank va estar implicat en els moviments més tèrbols que van envoltar l’ocupació de Crimea. Un escenari que Marine Le Pen va aprofitar per presentar-se a fer d’observadora internacional al referèndum d’annexió, la primavera del 2014. Una visualització tan antieuroepa i punyent com la seva presència de fa poques setmanes a Coblença per confraternitzar amb els ultres d’Alternativa per a Alemanya i la Lliga Nord.
Amb François Fillon a l’Elisi, Putin tenia assegurada una finezza que no està tan garantida amb Marine Le Pen. La líder ultra és més barroera. Fillon, bon coneixedor de la vida russa, va saber interpretar el regal que li va fer arribar Vladímir Putin l’agost del 2012 arran de la mort de la mare de l’ara candidat francès: una ampolla de vi rus d’una reserva especial del 1931. L’any del naixement de la mare de Fillon.
El glamur de Le Pen
Marine Le Pen no arriba a tant de glamur, però és segur que, com hauria fet Fillon, estarà sempre atenta al que digui Putin i farà el paper que se n’espera. Això si finalment és elegida presidenta de França a la segona volta, el 7 de maig, després de treure’s del mig l’ara com ara -complicat?- candidat exsocialista Emmanuel Macron, líder del moviment En Marxa. Marine Le Pen es prepara per posar les traves que calgui a l’Alemanya de Merkel, o de Schulz.
I, de la mateixa manera que fa poc va ser sorpresa agafant tanda per accedir al despatx presidencial de la Torre Trump de Nova York, no seria gens estrany detectar-la qualsevol dia al Ritz Carlton de Moscou, avantsala de visites a Putin. Precisament l’espai on diuen que van quedar desades les seqüències més inconfessables de Trump mentre festejava amb el Kremlin.
