12/05/2017

LGTB, putinisme i postveritat

2 min
Manifestació en solidaritat amb el col·lectiu LGTB rus, a Mèxic.

Tots els tons de negacionisme i de la postveritat planen sobre Rússia des dels temps de l’URSS. A les acaballes de l’estalinisme, un comunista espanyol arriba a Moscou per quedar-s’hi, i els companys li regalen una xapka -una gorra de pell- i uns guants. En la trobada següent, l’home arriba sense res, i els camarades l’alerten del clima de Moscou. “Me’ls han robat al metro. Els havia deixat al seient del meu costat”. Es fa un silenci espès, els camarades es miren. Un li diu: “Ho has perdut. Aquí no hi ha lladres”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El nouvingut s’adona que els camarades s’han incomodat: d’allò del robatori que no se’n parli més. Algú hi afegiria que els “enemics del poble” són els més interessats a escampar que a l’URSS hi ha lladres. Una mentida: com l’epidèmia de tuberculosi, les bandes mafioses o els camps de concentració. No, no n’hi havia, de lladres, deien els estalinistes, de la mateixa manera que, ara, el president de Txetxènia, Ramzan Kadírov, diu que no hi ha homosexuals a la seva república i que, per tant, tampoc hi ha presons secretes on es tortura i s’assassina els gais.

Falsedats escampades pels “agents estrangers”, versió putiniana del clàssic “enemics del poble”. De la mateixa manera que a Rússia tampoc hi havia infectats pel VIH i ara se n’han detectat més d’un milió. Durant dècades s’ha ocultat l’expansió del virus de la sida: el Kremlin assegura que els preservatius són els culpables de les infeccions. Centenars d’estudiosos russos del VIH han hagut de canviar d’especialitat o bé exiliar-se davant la impossibilitat d’afrontar científicament una pandèmia negada per la ideologia. Negació o silenci que ha tingut la complicitat -ho he pogut comprovar- de sectors de la intelligentsia, que defugen parlar tant del VIH com de l’homosexualitat. En un país on el sovietisme va titllar de “plaga burgesa” les relacions entre persones del mateix sexe, no resulta gens estrany que el seu successor, el putinisme, ho classifiqui de “depravació occidental”.

Por de la societat russa

A Rússia tots els vents bufen, doncs, a favor de la negació i de la postveritat. Kadírov pot continuar empresonant i torturant gais mentre Putin lloa els costums sexuals musulmans alhora que s’assegura que Kadírov li continuï fent la feina bruta. A la llei russa del 2013 contra la “propaganda homosexual” s’hi afegeix ara el que “passa” a Txetxènia. Ombres prou amenaçants per mantenir a ratlla els LGTB que lluiten pels seus drets, que no seran reconeguts fins que una majoria de la societat russa no faci seus aquests valors i els defensi. Quan les Pussy Riot van ser empresonades, el centre Levada va detectar que gairebé un 30% dels russos defensaven aquelles noies roqueres i feministes. És el mateix percentatge que s’oposa a la persecució del col·lectiu LGTB. En contra es manté més del 70% d’una societat atrapada en la resignació, la por i la indiferència.

stats