09/02/2017

Incerteses electorals

3 min
Incerteses electorals

Un 80% dels francesos volen “un líder fort disposat a trencar les regles”. És només un dels resultats d’una enquesta d’Ipsos Mori feta en 22 països i publicada al mes de gener, però que col·loca França -quan falten només tres mesos per a unes eleccions a l’Elisi- al capdavant dels que reclamen una figura forta per liderar el país.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La líder del Front Nacional, Marine Le Pen, ha transformat desproporcionadament el paisatge i el discurs polític francès durant més d’una dècada. Le Pen ha aconseguit erigir-se en aquesta figura forta. En la Joana d’Arc d’una França en descomposició. Però hi ha molts més elements que poden acabar decidint les pròximes presidencials, del mes de maig. Tot depèn de com es resolguin les incerteses que s’hi van acumulant.

La més immediata és com castigaran els francesos la corrupció. El líder conservador, François Fillon, que va arrencar amb la força d’haver descavalcat dos intocables del seu partit -Juppé i Sarkozy-, s’enfonsa ara a les enquestes, acusat d’haver proporcionat uns lucratius contractes falsos a la seva dona i els seus fills, que cobraven a canvi de res. Marine Le Pen, per la seva banda, es nega a tornar els 340.000 euros que li reclama el Parlament Europeu i que hauria assignat fraudulentament a dos col·laboradors que no treballaven a l’Eurocambra.

L’altra incertesa és qui es pot adjudicar la imatge de renovació en un sistema polític que molts consideren obsolet. Els favorits a les enquestes en aquest moment, Le Pen i el centrista Emmanuel Macron, exemplifiquen la superació del duel tradicional pel control de la República Francesa. Però Le Pen ja no pot acaparar, en canvi, l’etiqueta d’ outsider que la convertia en l’element revolucionari de cada elecció.

Un candidat sense partit

Macron és un candidat sense partit al darrere. El líder d’un moviment que s’ofereix com a superació de l’eix dreta-esquerra. L’exministre estrella d’Hollande, de 39 anys, ven presidencialisme sense establishment. També a l’esquerra, Benoît Hamon, amb l’etiqueta de “rebel”, ha aconseguit contra pronòstic la candidatura socialista. Ells són, en certa manera, les cares noves, els convidats inesperats de les eleccions. Com assegura la directora de la consultora política Counterpoint, Catherine Fieschi, a The Guardian, “el Front Nacional ja no té el monopoli del mercat de la renovació”.

El populisme fa temps que ha deixat de castigar la Unió Europea per les seves polítiques per concentrar-se sobretot a atacar el que representa de projecte institucional de cessió de sobirania i pel seu dèficit de control democràtic.

El mateix dilema es viu en la campanya electoral a França o als Països Baixos -on hi ha eleccions el mes que ve-. El gran dubte és com cotitzarà a les urnes la recuperació del creixement econòmic holandès i el seu baix nivell d’atur, o quin pes real tindrà la inconsistència pressupostària del programa polític de Le Pen. Si el debat se centra en el “què som”, el populisme se sent guanyador. El públic del Front Nacional crida “som a casa nostra” a cada míting. Geert Wilders ha intensificat la provocació pública en una campanya marcada per una atomització encara més gran del nombre de partits petits i mitjans que esperen entrar al Parlament holandès. Com més identitària sigui la campanya, més pesarà la inèrcia del vot populista que els manté al capdavant de les enquestes.

stats