OBSERVATORI D’EUROPA
Internacional 01/06/2017

Explicar la radicalització

i
Carme Colomina
3 min

“És important recordar que el terrorisme és sempre producte de les condicions polítiques i socials”, assegurava Lee Jarvis, un dels experts britànics en contraterrorisme quan intentava explicar les causes dels últims atacs indiscriminats, reivindicats per l’Estat Islàmic, a Londres i Manchester. Marginalització, atur, condicions de desarrelament, desigualtat de gènere o immigracions forçades afecten des de fa anys els joves del sud de la Mediterrània. Discriminacions socioeconòmiques que van alimentar les revoltes àrabs del 2011 però, ¿fins a quin punt poden explicar un fenomen, el del terrorisme extremista, que, segons dades del Global Peace Index que s’acaba de publicar, des del 2008 fins avui ha incrementat en un 247% el nombre de víctimes mortals que provoca?

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

“El context polític i les raons ideològiques són insuficients per explicar per què hi ha joves que han anat a lluitar a Síria”, assegurava ahir a Barcelona Mohammed Masbah, investigador del Chatham House i un del centenar d’experts que participen en la conferència EuroMeSCo sobre com combatre l’extremisme violent, organitzada per l’IEMed. Quines són les causes i quines les conseqüències d’aquesta vulnerabilitat que acaba en radicalització i en un reclutament que ja s’estén a escala global? Perquè, com assegura el professor Jean-Pierre Filiu, “avui en dia probablement ja no hi ha cap país de l’ONU que no tingui algun ciutadà enrolat a l’Estat Islàmic”. Els experts encara debaten què hi ha al darrere d’aquesta acceleració.

La religió és la via “d’instrumentalització”, assegura Masbah, i “són els règims autoritaris els que preparen la terra fèrtil” per a aquests grups extremistes.

En el context europeu, tampoc hi ha una única radiografia. “A Bèlgica, els islamistes tenen desproporcionadament un nivell d’estudis molt baix; al Regne Unit, en canvi, són les injustícies geopolítiques o les ingerències en política exterior les que han actuat com uns dels factors principals de radicalització; a Alemanya la majoria de casos detectats tenen antecedents delictius, i als Països Baixos es considera que presentaven quadres de patologies mentals”, resumia Alexander Ritzmann, membre de RAN, una xarxa d’estudi sobre la radicalització.

El factor identitari

Com Ritzmann, l’investigador francès Jean François Daguzan també nega que els problemes econòmics i socials expliquin tot el fenomen. “Les banlieues [barris perifèrics] són una realitat i les desigualtats socioeconòmiques també -assegura Daguzan-, però els estudis demostren que és la qüestió de la identitat la que ha actuat com un factor clau de radicalització” a França, on una quarta part dels processos de radicalització encara passen avui per les presons.

L’exclusió i la discriminació, però, són al moll de l’os. Per als experts del sud del Mediterrani són la pobresa econòmica i la falta d’oportunitats (en un 35%), i la debilitat dels estats per garantir la seguretat (en un 28%), les raons principals que alimenten la violència extremista. En canvi, els experts europeus assenyalen (en un 78%) la discriminació, l’exclusió política, la islamofòbia, les injustícies i la repressió, tant als països d’origen com en països tercers, com els motius principals que acaben alimentant el reclutament o la radicalització. Uns i altres coincideixen, però, que combatre la discriminació i les desigualtats socials hauria de ser la prioritat a banda i banda del Mediterrani. En contra del que ha estat la prioritat política de la Unió Europea en els últims anys, només un 2% es pronuncia a favor d’endurir els controls fronterers.

stats