El Comandante torna a casa

Santiago de Cuba / BiránTotes les revolucions cubanes tenen el seu origen a Santiago de Cuba, una ciutat que també es coneix com l’Oriente de l’illa, segons l’antiga denominació provincial. Els historiadors diuen que és per la gran distància que la separa de la capital -gairebé 900 quilòmetres-, per les altes temperatures i per la seva gent, que ha tingut sempre aquest caràcter rebel. No en va, la segona ciutat de Cuba rep el nom de Ciudad Héroe. Hi descansen els cossos de molts dels independentistes cubans del segle XIX que van lluitar en la guerra contra els espanyols. Al cementiri de Santa Ifigenia, autèntic mausoleu dels herois de la pàtria cubana, hi són José Martí, Carlos Manuel de Céspedes i Antonio Maceo. A partir d’avui, hi serà també Fidel Castro.

La caravana que porta les cendres del Comandante va arribar ahir a Santiago després de més de tres dies de ruta desfent el camí que va fer Castro el gener del 1959, després de proclamar el triomf de la Revolució a la ciutat i agrair la rebel·lia dels seus habitants.

Santiago és on Fidel va estudiar i on va dur a terme les primeres accions que li van permetre liderar la Revolució. Des d’allà va provar de frenar el cop d’estat de Batista, el març del 1952, i va planejar l’assalt al quarter Moncada el 1953, que va donar lloc al Movimiento 26 de Julio.

Ahir, després del recorregut amb què els habitants de Santiago van poder acomiadar-se de les cendres de Castro, el seu germà i actual president de Cuba, Raúl, va dirigir-se a la població per últim cop abans de la inhumació de les restes d’avui.

La casa natal de Fidel

Tot i el mite, tot i el caràcter universal del personatge, del que no se sol parlar és que Fidel Castro va néixer a Birán, un petit poble rural situat a la província d’Holguín, també a l’orient del país. Allà encara hi ha la seva casa natal, convertida en museu des del 2002, i que es conserva igual que quan la dirigia el terratinent Ángel Castro, el pare del mandatari cubà. No és l’única cosa al poble que es conserva com a principis del segle XX. Pels camins que hi ha entre les extenses plantacions i que amaguen Birán de la civilització, la gent es mou encara amb carros de cavalls i utilitza l’arada animal per als conreus.

A la mateixa finca dels Castro se segueix conreant, tot i la museïtzació de l’espai.

Arran de la mort del Comandante, la casa-museu està rebent més visites del que és habitual aquests dies. Normalment el preu de l’entrada és de prop de 10 euros, però les autoritats han decidit no cobrar res fins que passin els nou dies de dol nacional a l’illa, que s’acaben avui. La guia que ensenya la casa als visitants assegura que va ser gràcies al contacte de Fidel amb els treballadors de la finca del pare que va adquirir consciència per fer la revolució.

Una nova llar

Al poble hi viu gent que assegura que va conèixer a Fidel quan era jove i no hi ha ningú que no sàpiga on és l’antiga casa dels Castro. “Cap allà”, assenyala de manera unànime tota la gent del poble, un gest que sorprèn perquè a Cuba tothom dóna indicacions diferents per arribar als mateixos destins.

Tot i l’estima que tothom professa pel líder revolucionari al seu poble natal, hi ha gent de la localitat que recrimina que les seves cendres no passin per Birán ni s’hi quedin.

És el que pensa la Nairobis, una mestra de l’escola del poble, que assegura que la població està dolguda perquè el Comandante no descansi al panteó familiar, on sí que hi són els seus pares i està previst que s’hi enterrin tots els seus germans, a excepció del també revolucionari Raúl Castro. A partir d’ara, la nova casa de Fidel, la seva llar, serà Santiago.