PRÒXIM ORIENT
Internacional 26/09/2016

Acusen Putin de crims de guerra per l’infern d’Alep

Els Estats Units apugen el to contra Rússia al Consell de Seguretat

Cristina Mas
3 min
Acusen Putin de crims de guerra per l’infern d’Alep

Barcelona“Ha sigut el pitjor diumenge en la història d’Alep des de fa segles. Els metges no hem pogut parar ni un segon, ni tan sols per menjar ni beure aigua”, explicava Abdulkhafi, un cirurgià d’Alep. El balanç provisional de víctimes en només dos dels cinc hospitals de campanya que encara funcionen als barris de l’est de la ciutat era de 86 morts i 323 ferits, bona part de les quals eren criatures. És el resultat del quart dia de bombardejos ininterromputs de l’aviació russa i siriana en el que el règim de Baixar al-Assad va anunciar com la gran ofensiva per reconquerir l’últim gran feu urbà controlat per l’oposició.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

L’infern que viu Alep va motivar una reunió extraordinària del Consell de Seguretat de l’ONU a Nova York que només va servir per fer pujar el to de la discussió entre Rússia i les potències occidentals. “No he vist res comparable amb els horrors que presenciem aquests dies”, va dir l’enviat especial per a Síria, Staffan de Mistura, tot i que en acabar la reunió va deixar clar que no pensa plegar. En el seu informe va parlar de 213 morts i centenars de ferits a Alep i rodalies des del final de l’alto el foc d’una setmana que van pactar Washington i Moscou i que va acabar-se dilluns passat. De Mistura es va limitar a assegurar que Alep ha viscut “la pitjor setmana” des de l’inici del conflicte, fa més de cinc anys. “No hi ha res que justifiqui el que està passant davant dels nostres ulls”. El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, també va comparèixer davant la premsa per mostrar-se “consternat” pels bombardejos.

L’ONU acusa Rússia de fer servir nous tipus d’armes contra població civil, cosa que pot constituir un crim de guerra. El setge imposat per les tropes pro Al-Assad (entre les quals hi ha també l’Iran i les milícies xiïtes iraquianes) impedeix que els 275.000 habitants de les zones sota control de l’oposició tinguin accés a l’ajuda humanitària.

El representant britànic i el francès van coincidir a denunciar que Rússia està llançant armament incendiari i també bombes antibúnquer contra zones densament poblades. François Delattre, ambaixador francès, va comparar Alep amb Gernika o Srebrenica i va dir que “aquesta setmana passarà a la història pel fracàs de la diplomàcia i el triomf de la barbàrie”.

“El que Rússia està fent no és lluita contra el terrorisme. És la barbàrie”, va dir Samantha Power, ambaixadora nord-americana davant l’ONU. “La història no veurà amb bons ulls els membres del Consell de Seguretat que es queden en silenci davant d’aquesta carnisseria”, va dir. L’enviat rus, Vitali Txurkin, va culpar els rebels de la fi de l’alto el foc, inclosa l’oposició moderada. Moscou va continuar amb la seva retòrica que els grups extremistes que operen a l’est de la ciutat són els responsables de les massacres de civils i que utilitzen la població com a escuts humans. El representant rus va afirmar que “el règim sirià només fa servir foc aeri per foragitar els terroristes de la ciutat amb mínimes baixes civils”.

El canvi de to mostra el fracàs de l’estratègia nord-americana de confiar en Rússia per pacificar Síria. Ara cal veure si Al-Assad i Putin van calcular bé quan van pensar que la proximitat de les eleccions als EUA els donaven carta blanca.

Els metges d’Alep difonen imatges esfereïdores

Els metges que treballen en els precaris hospitals de campanya dels barris rebels d’Alep difonen aquests dies duríssimes imatges dels estralls causats pels bombardejos. S’hi poden veure desenes de pacients tirats per terra ensangonats mentre el poc personal sanitari que queda a la ciutat, exhaust, intenta salvar vides. Els hospitals s’anomenen en codi per evitar més atacs i estan absolutament desbordats, alhora que se’ls acaben els subministraments. “Moltes persones moriran als bombardejos perquè no tenim mitjans per tractar-les. Estem esgotats i gairebé no ens queda res”, advertia ahir l’infermer Mohamed Baraa.

stats