Les primeres cases van començar a instal·lar-se després de la segona guerra mundial. Els treballadors de les drassanes que hi havia a la zona no podien pagar els alts preus que els demanaven per les cases a Sausalito, pel que van començar a comprar vells remolcadors i barcasses per construir els seus habitatges.
Al final dels anys cinquanta i sobretot els seixanta, colònies de hippies, fugint de la pol·lució i el soroll als carrers del seu barri en el Haight-Ashbury, van descobrir aquest idíl·lic paratge de calma i vistes a la badia.
Aviat es va omplir d'artistes i bohemis que va començar a transformar aquestes velles cases flotants en veritables joies de disseny d'avantguarda dels anys seixanta.
El més destacable, la seva riquesa de colors i els objectes amb què decoren l'exterior de les cases.
Una de les coses que més crida l'atenció són les bateries de bústies personalitzades amb què pots passar una bona estona observant com si es tractés d'una obra d'art.
Molts personatges de renom han viscut en elles. Otis Redding hi va inspirar, l'any 1967, la seva cançó més famosa "Dock of de Bay". En l'actualitat el veïnat compte amb l'escriptora Isabel Allende.
Malgrat la seva riquesa visual i la tranquil·litat que es respira no és un lloc freqüentat per turistes. Cosa que agraeixen molt els seus habitants.
Durant anys, els habitants d'aquestes cases van disputar una lluita amb els seus veïns de les cases convencionals de Sausalito, als carrers i en els tribunals, perquè les autoritats volien acabar amb les cases flotants.
Finalment, es va arribar a un acord en què la propietat només arriba, amb l'edificat, sobre la línia d'aigua. La resta implica l'abonament d'un amarratge.
El manteniment és molt alt i algunes d'elles arriben al preu de compra del milió de dòlars. Aquesta ha passat a ser una zona molt exclusiva, molt lluny de la idea dels seus primers habitants.
És parada obligatòria en tot viatge a San Francisco i la costa de Califòrnia.
stats