4/12: El procés s’ha acabat; a veure què carai comença

Amb la votació d'aquest diumenge de la CUP; el procés que ha marcat la vida política catalana dels últims tres anys s’ha acabat. No en queda ni la seva última versió possible, fragilíssima. Però en política, quan una cosa s’acaba en comença una altra. I alguna cosa començarà al març. El més probable és que -vençut i desarmat l’independentisme- comenci una nova etapa d’autonomisme grisós en què la política catalana tornarà a estar marcada per veure qui mig governa una autonomia precària i com participa a favor dels uns o dels altres en la política espanyola, que torna a esdevenir la de veritat. Tots contra tots i a veure qui administra el que ens deixin. I, alguns, a esperar que el germà gran de Madrid ho resolgui. Certament, existeix la possibilitat que l’independentisme social, si supera el cop, ho torni a intentar. Figura que té gruix suficient per provar-ho. Però hauria de ser sobre bases radicalment noves. O la independència és l’objectiu prioritari d’una majoria de catalans, que voten en conseqüència i en unitat, o ja s’ha vist que no hi ha res a fer. Si passés això, al març començaria un nou procés. Si no passa, i és el més probable veient el que ha passat, tornarà la fotocòpia aigualida del de sempre.