El monstre i la bèstia vénen a veure’ns

J. A. Bayona -que bo i que humil alhora, un geni baixet que triomfa a tot el món sense estridències ni polèmiques, simplement creant amb intel·ligència- està tenint excel·lents crítiques i reaccions del públic amb ‘Un monstre em ve a veure’. El festival de Sitges ha mostrat un cop més el millor cinema fantàstic i de terror -i el curt de l’andorrà Àlvaro Rodríguez Areny, una jove promesa que hi ha presentat ‘Wolves’ i que ja prepara ‘Pyrene’. (Llicència per una breu història de la mili: una de les primeres vegades que vaig tractar amb un aleshores joveníssim Rodríguez Areny em va dir davant de les preguntes sobre qui el deixava imprimir en hores de classe: “Què és això? La Segona Guerra Mundial?”, pregunta que ara entenc com a premonitòria del tema que centra els seus curts i aleshores ja li rondava pel cap.)

Però, ben mirat, no cal anar al cinema per veure ni viure cap història de terror; obrint el diari per les pàgines d’informació internacional n’hi ha ben bé prou. Donald Trump encadena bestieses, mentides, insults i amenaces en una campanya electoral que esquitxa i embruta cada racó del planeta. “Els experts avisen que el magnat pot minar de forma greu la democràcia nord-americana”, publicava dijous ‘El Periódico de Catalunya’. La dosi de racisme, masclisme, demagògia i ultraliberalisme econòmic és tan alta que pot resultar tan radioactiva com els residus nuclears, que mai desapareixen.

A Estats Units el monstre, però a la Gran Bretanya del Brexit, la bèstia. “La deriva extremista del Govern conservador amenaça de carregar-se la tradició liberal britànica i alarma la comunitat estrangera del Regne Unit”, podíem llegir el mateix dia al mateix mitjà unes pàgines més enllà. Theresa May, la primera ministra conservadora, vol posar en marxa, i justifica de manera vehement, una sèrie de mesures que recorden els anys més sinistres de l’Europa d’abans de la segona guerra mundial: llistes d’estrangers a les empreses, llistes de nacionalitats a les escoles, tancament de fronteres, por a l’altre, rebuig institucionalitzat a l’altre, en definitiva.

Mai m’han agradat les visions apocalíptiques, però potser el monstre no ha marxat mai, potser la bèstia és inherent a la humanitat, però si els controls per mantenir-la a ratlla fallen, si la bèstia obre la porta del recinte on ha d’estar tancada i controlada, els resultats poden ser dignes de la pitjor pel·lícula de terror.