Opinió 05/03/2017

Senyors i senyores, continua el cansament

Dimecres tornarem a celebrar el Dia de la Dona Treballadora i, un cop més, ens omplirem la boca de teoria i paraules buides

i
Roser Porta
3 min

Fa un any publicava en aquest mitjà un article sobre el Dia de la Dona Treballadora (Senyors, quin cansament). Si avui canviés un parell o tres de referències als actes concrets que organitzaven entitats i institucions, seria perfectament vàlid i vigent. També hauria d’actualitzar el recompte de dones mortes, augmentant-ne considerablement la quantitat en un any, i el podríem col·locar aquí en aquest espai. Podria tornar a dir un cop més: “no necessitem taules rodones, ni maquillatges de colors, necessitem un canvi de mentalitat, un canvi cultural tan profund que no sembla immediat, un canvi de xip tan bèstia que miri la dona d’igual a igual”. Però m’he de guanyar el respecte de la coordinadora de l’Ara.ad i repetir l’article seria un senyal d’una cara molt dura; feminista sí, però molt dura.

I anem tirant i anem fent i dimecres tornarem a celebrar el Dia de la Dona Treballadora i, un cop més, ens omplirem la boca de teoria i de paraules buides. Aquest any podríem obviar els actes políticament correctes i anar al gra. Hem de fer alguna cosa diferent. Res de victimismes i de lamentacions. Anem a l’essència.

Podríem buscar la resposta a temes com ara: per què no establim baixes de maternitat i paternitat en iguals condicions, per tal que a un empresari li suposi el mateix contractar un home que una dona?

O bé: per què no ens fixem de veritat en països nòrdics civilitzats en temes de conciliació i de paritat? (Aquí se m’escapa el llenguatge políticament correcte, sembla de manual).

Una altra pregunta: per què alguns homes agressius i brutals maten les dones? Però no tot és culpa dels homes, evidentment. També podríem debatre:

Per què algunes mares eduquen fills masclistes, als quals no fan fer tasques domèstiques ni res que es consideri femení?

Per què algunes mares eduquen filles masclistes, amb l’única aspiració de ser miss o princesa?

Per què algunes dones poderoses no esgoten la seva baixa de maternitat i tornen a treballar de seguida?

Per què moltes dones, voluntàriament, fan sempre un pas enrere i sempre deixen que el col·lega o l’homòleg masculí faci de portaveu o de líder?

Per què algunes dones sublimen el paper de mare amantíssima i sacrificada i impedeixen que els seus companys tinguin el mateix pes en la criança o en l’educació?

Per què el món de la publicitat i els mitjans de comunicació fan crònica la imatge de la dona objecte? I per què el món de l’esport...

Podríem estar fent preguntes durant deu anys com a mínim.

A més de tots aquests debats el programa d’actes de dimecres també podria incloure un parell d’activitats més:

Projecció en la pantalla més gegant de la plaça més gran de la pel·lícula ‘Figuras ocultas’ sobre les científiques afroamericanes de la NASA que van fer els càlculs imprescindibles per als astronautes que van arribar a la lluna.

I, finalment, es podria fer una lectura pública fent servir el cotxe amb altaveus amb el qual els comuns anuncien les defuncions de ‘Sabias’, d’Adela Muñoz, i de ‘Las calculadoras de estrellas’, de Miguel Ángel Delgado, sobre altres científiques oblidades que van fer descobriments i feines imprescindibles els mèrits de les quals després o es van silenciar o es van atribuir homes.

stats