Opinió 07/08/2016

Afganistan al cap

El viatge literari d’avui té una sola etapa, l’Afganistan, un país que només associen a les drogues i els talibans

i
Roser Porta
2 min

El creuer que us aniré proposant aquest estiu no té vint pisos ni tres-centes habitacions, no us farà estressar en cap bufet lliure ni us farà atabalar en una piscina superpoblada. Anem una mica més lluny que en els viatges anteriors. L’etapa d’avui té un sol país com a protagonista: l’Afganistan.

Nadia Ghulam ho va explicar molt bé durant la seva xerrada a la farga Rossell el maig passat: els europeus només associem l’Afganistan a dues coses, els talibans i la droga. No és estrany, són les úniques notícies que rebem d’aquell país tan llunyà en el nostre imaginari.

Un escriptor ideal per conèixer l’Afganistan, la seva complexa història i la seva societat és Kahled Hosseini. Però que ningú s’espanti; no estem parlant de sociologia, ni d’un assaig sobre geopolítica internacional, ni d’antropologia ben saberuda, estem parlant de novel·la, amena, ben escrita, que flueix ràpid i ens permet entrar en un món del tot desconegut per nosaltres i conèixer una mica de tot això. Hosseini, que és metge tot i que ara només exerceix d’escriptor supervendes traduït a tot el món, pertany a una família afganesa que als anys 80 es va exiliar del seu país i va passar la seva joventut als Estats Units, on viu des d’aleshores. Hosseini és el més allunyat d’un talibà, és un atractiu home de mitjana edat que us somriu des de la solapa de les tres novel·les que ha publicat fins ara: 'El caçador d’estels', 'Mil sols esplèndids' i, la millor: 'I el ressò de les muntanyes'.

'El caçador d’estels' té els infants com a protagonistes especials, 'Mil sols esplèndids', en canvi, està més centrada en la complicada vida i consideració de les dones en aquest país. Hosseini ens retrata molt bé el paper de la dona, les jerarquitzades relacions familiars, la separació de sexes tan estricta, però també parla d’històries d’amor i d’amistat, d’hospitalitat, de l’exili que ell coneix bé. ‘I el ressò de les muntanyes’ concentra tots aquests temes, resumeix molt bé la complicada vida de la societat afganesa, marcada per la guerra -primer els soviètics, després els senyors de la guerra- per l’11 de setembre –viscut d’una manera diferent de l’europea-, i marcada per l’exili -bona part de la novel·la transcorre als Estats Units. Les obres de Hosseini fan patir, contenen episodis brutals, durs, feridors, però també inclouen episodis romàntics, històries interessants que ens ajuden a entendre una societat i de passada les complicades relacions internacionals. Són com una classe de geopolítica però filtrada amb unes quantes històries d’amor.

I una altra escriptora afganesa ideal, i més propera, és Nadia Ghulam, autora amb Agnès Rotger de la novel·la 'El secret del meu turbant' sobre com es va fer passar durant deu anys per un noi per poder alimentar la seva família en temps de tanta guerra i prohibicions talibans. Ghulam, que viu a Catalunya on va poder operar el seu cos ferit per una bomba, també és autora -amb Joan Soler- de 'Contes que em van curar' (les llegendes que li va transmetre la seva mare de petita) i, amb Javier Diéguez, de 'La primera estrella del vespre', la història de les dones de la seva família.

stats