OPINIÓ
Opinió 24/03/2016

És possible un altre model turístic

3 min

Hauríem de començar per aclarir si és necessari canviar de model quan, fins ara, els 'experts' han afirmat que el turisme a les Illes Balears és un model d'èxit. Així ho consideren els qui n'han tret un gran rendiment econòmic. Però, el model actual, ha estat un èxit per al conjunt de la població?

Si analitzam l'evolució de les dades econòmiques, l'èxit del model és discutible: a principis dels anys noranta les Illes Balears eren la primera comunitat en riquesa per habitant i avui ja estam en el setè lloc de l’Estat. Si, a més, tenim en compte el diferencial de preus, la renda per càpita de Balears ja està per sota de la mitjana espanyola. D’altra banda, el model de turisme de masses està fonamentat en una política de salaris baixos i en la poca formació dels treballadors. Aquest model deixa a l'atur bona part de la població autòctona, la de més formació acadèmica, mentre que cobreix la demanda de llocs de feina amb treballadors immigrants. Com a resultat, malgrat tenir plena ocupació turística, tenim unes elevades taxes d’atur. Tot plegat fa que la mitjana salarial i de pensions sigui molt inferior a la mitjana espanyola.

Si tenim en compte la saturació dels equipaments i de les infraestructures, la degradació del medi ambient i el paisatge i la pèrdua de qualitat de vida, haurem d’admetre que l’actual model està cada cop més hipotecat, ja que depèn d'un creixement constant, totalment insostenible. Quan en realitat, una política turística sostenible s'hauria de proposar mantenir o incrementar la despesa turística i reduir progressivament l'oferta. Per dir-ho clar: cal disminuir les places turístiques de Balears. I si no ho fa el mercat, cal que les administracions públiques intervinguin per assolir l'objectiu de reducció de l'oferta.

Una destinació turística de qualitat, com la que pretenem, s'hauria de plantejar un primer objectiu: eliminar l'oferta 'cutre', ja sigui d'establiments hostalers que venen un tot inclòs de baixa qualitat, o d'habitatges turístics que no ofereixin garanties. Per aquest motiu, s'haurien d'incrementar les exigències de qualitat dels establiments turístics i establir uns terminis perquè aquests establiments es puguin adaptar a la nova normativa. Passats aquests terminis, la llicència s'hauria de considerar caducada. La qüestió que immediatament es planteja és: què fem amb els establiments obsolets, una vegada que ja no són aptes per a usos turístics i que podrien degradar-se i degradar l'entorn?

Hi ha dues possibilitats: una actuació directa a través del Govern i dels ajuntaments, amb fons provinents de l’Impost del Turisme Sostenible, perquè aquests edificis es puguin convertir en equipaments municipals o, simplement, que serveixin per a l'esponjament urbà, en forma de places públiques o de zones verdes. Una altra possibilitat seria estimular iniciatives privades mitjançant la concessió de noves llicències turístiques, de més qualitat, a canvi de les obsoletes.

L'oferta del tot inclòs mereixeria un tractament especial. S'haurien d'exigir uns índex més alts de qualitat, ja que, en teoria, si el turista passa la major part del temps a l’establiment, necessita més superfície de zones comunes: piscina, zones esportives i serveis en general.

S’han aixecat veus en contra de la creixent oferta d'habitatges de vacances. Evidentment, cal que es regulin amb la mateixa exigència de qualitat en els serveis que ofereixen. S’ha de tenir en compte que aquesta oferta suposa la 'socialització' de la despesa turística i que beneficia els propietaris; els comerços, els bars i els restaurants de l’entorn; el sector de la construcció, que rehabilita els habitatges, i el conjunt de la societat. És molt més interessant aquesta oferta que no la del tot inclòs, que concentra els beneficis en l'hoteler i en l'operador turístic. Naturalment, no s’haurien d’autoritzar noves llicències en habitatges de nova construcció per evitar més consum de territori.

També són lloables les iniciatives anunciades per exigir més qualitat en les condicions laborals dels treballadors. Aquestes mesures s’haurien d’acompanyar d’una millora dels convenis col·lectius del sector, així com d’un increment considerable del salari mínim professional per part del Govern estatal. L’objectiu és evolucionar cap al model suís o britànic, entre d’altres, de salaris elevats. La competitivitat no s’ha de cercar mitjançant els salaris baixos i la precarietat laboral, sinó a través de la millora constant de la qualitat dels establiments i dels serveis.

stats