A les travesses del Nobel de literatura d’enguany hi sortia un escriptor poc conegut entre nosaltres: el kenyà Ngugi wa Thiong’o, de qui Raig Verd acaba de publicar 'Somnis en temps de guerra'. Hauria estat una bona ocasió de guardonar un autor que ha fet bona part de la seva obra en kikuiu, la seva llengua materna, i que ha estat un defensor ferm de l’ús literari de les llengües africanes. Descolonitzar la ment, en diu.
El subtítol del llibre, 'Memòries d’infantesa', és ben explicatiu del contingut. La guerra del títol és sobretot la que va enfrontar la guerrilla Mau-Mau al govern colonial britànic. La violència ambiental és el rerefons contra el qual es despleguen uns records que també parlen d’estructures familiars complexes (on la poligàmia teixeix una difícil xarxa de relacions entre germans i mig germans), de nits de contar històries mítiques (com la d’un tal Jesse Owens, gran atleta, a qui un tal Hitler no havia volgut donar la mà) o de ritus de pas (que inclouen algun tall en zones delicades de l’anatomia masculina).
També hi ha els somnis, al títol. El somni principal és el de l’educació. Ngugi, nascut el 1938, no va poder començar l’escola fins al 1947. Ho recorda d’aquesta manera meravellosa: “L’escola m’ha obert els ulls. Quan més endavant a l’església sento les paraules 'Era un cec i ara hi veig', de l’himne Amazing Grace, em recordo de l’escola de Kamandura i del dia que vaig aprendre de llegir.” L’infant va fer a la mare una promesa solemne: esforçar-s’hi al màxim. La va complir: el 1954 uns exàmens d’accés el varen dur al millor centre d’educació secundària del país. Va haver d’arreplegar doblers de tota la família. Al final, li faltava el necessari per comprar-se unes sabates: eren obligatòries i no n’havia duites mai. Les va comprar la seva germana. Ha arribat a professor de literatura comparada a la Universitat de Califònia i candidat al Nobel.
