COM UNA PÀTRIA
Opinió 23/06/2017

Els llums del paradís

i
Miquel àngel Llauger
2 min
Els llums  del paradís

De vegades, per parlar d’un llibre de poesia, em va bé centrar-me en un poema: si sé convèncer el lector que és una bona peça, potser el dugui cap al llibre, on trobarà més sorpreses agradables. Amb ‘La lentitud de la mirada’, de Joan Manuel Homar, guanyador del darrer premi Ciutat de Palma de poesia, faré servir una esca encara més petita: dos versos.

¿Recordau aquella esgarrifança estranya que ens assalta quan obrim la porta d’una casa buida i hi trobam els llums encesos? Algú se’ls hi ha deixat, ens deim, potser nosaltres mateixos, no passa res, però ens queda aquell instant en què hem cregut notar una presència espectral. El poema de Joan Manuel Homar ‘On, l’eternitat’ comença descrivint una casa abandonada, on suren les velles veus de la família, i després porta la mirada cap a la mar, que les cases veïnes no deixen veure. Llavors vénen aquests alexandrins extraordinaris: “Em perdo pels carrers i em pregunto debades / qui s’ha deixat encesos els llums del paradís”. En la ment del lector, aquell calfred sobtat de què parlava amara de cop el món sencer, un paradís perdut convertit en una casa espectralment buida. El vers feliç és un llampec que tots els lectors de poesia aprecien, més encara si, com en aquest cas, es descarrega al final d’una estrofa ben construïda. El poema acaba amb una altra estrofa, de quatre versos, en què dos balancins sense ningú completen aquest quadre d’univers buit, devastat pel pas del temps.

Com deia al començament, parlo d’un poema, o d’uns versos, per il·lustrar que hi ha un poeta de veritat, encara que fins ara Homar només tingués un llibre publicat i fos poc conegut. A 'La lentitud de la mirada' hi ha saviesa, hi ha un maneig molt madur de l’idioma i hi ha solidesa de to. De què parla? Del que parlen els poetes: de la melangia de la finitud i de la bellesa del món, de l’agror del desamor i de la joia dels llaços que saben afermar-se amb els anys. I del paisatge de Mallorca, enyorat per un barceloní d’arrels manacorines.

stats