CORRENTIA
Opinió 21/01/2017

El mercat i les hienes

Guillem Frontera
2 min

Una de les coses més difícils, a les societats modernes, deu ser rectificar aquelles decisions que, un cop posades en marxa, mostren escletxes que n’afecten l’estructura. Rectificar seria vist com una espècie d’anacronisme comunistoide; i els interessats ho associarien mecànicament a les grans catàstrofes de la història contemporània. El capitalisme desfermat ha creat una sèrie de dogmes i els ha elevat a la categoria de pilars de la democràcia. El dogma central ens diu que l’empresa privada és més eficaç que la pública. La societat que assoleix el model que es desprèn d’aquest manament de la llei del lliure mercat sol estar convençuda d’haver guanyat una modernitat irreversible i feliç. Després vindran les lamentacions.

Dir ara, per exemple, que serveis com el subministrament a la població de l’electricitat, el gas, l’aigua, el telèfon o el transport –i la salut en primer lloc– haurien de ser de responsabilitat directa de l’Estat seria vist com a propi de beneits, de tocats del boll. Tant és que les hienes que dominen el mercat de l’energia apugin l’electricitat fins a convertir-la en producte de luxe. Tant és que alguns governs regionals (del PP, sobretot) hagin privatitzat hospitals que, finalment, surten més cars i menys eficients que els públics. És igual: l’Estat continuarà defensant els interessos dels poders econòmics, més ben dit: continuarà sent l’eina amb la qual aquests poders s’apropien de la collita i encara pelluquen els fruits del nostre treball. Tenen experiència en aquestes feines –altre temps en dèiem explotació– i, a més, s’adapten als nous temps amb una agilitat que sembla màgica –no ho és, naturalment, perquè són ells els qui defineixen i organitzen els nous temps, sempre amb la necessària complicitat de l’Estat.

La garantia que se’ns ofereix, pobres consumidors i contribuents ofegats, són els mecanismes reguladors del mercat, que n’haurien d’impedir les sortides de to. Aquests dies hem vist com funcionen els mecanismes reguladors, que són de la mateixa família que els que en teoria haurien d’haver evitat la gran catàstrofe del 2008, o l’estafa de les preferents o el rescat dels bancs amb els diners de les persones, situacions totes elles que han reportat enormes beneficis als més corruptes, molts governants entre ells.

stats