Per què continuem atents a alguns mitjans de comunicació, quan hem perdut la fe en l’ètica de quasi tots ells i quan sabem que la professió periodística està greument contaminada per mercenaris sense escrúpols? La pregunta potser no se l’arribin a fer mai les generacions més joves, que han debutat a la vida social amb els coneixements justos per sentir-se oiats de la 'res publica' i desencantats dels mitjans a través dels quals se n’haurien d’informar. Vargas Llosa proclamava dies enrere la necessitat d’un bon diari, i sospit que som molts els que haurem estat d’acord amb ell en alguna cosa.
Damunt del panorama del periodisme actual han anat caient tones de fosca suficients per témer raonablement una nova glaciació que faci desaparèixer de la terra fins als darrers vestigis d’esperança: perquè res de bo no podem esperar del futur si ens manca una informació veraç. La societat de la informació, en tant que instrument per difondre honradament els fets dels homes, ha nascuda morta o, almenys, no garanteix cap millora de la comunicació entre els humans. I res no ens estimula a creure en un canvi de tendència, no podem esperar més que la consolidació de la barbàrie informativa, enmig de la qual els ciutadans que encara atorguin algun valor al coneixement del món d’avui seran nàufrags en cerca desesperada d’una taula de salvació.
Sempre n’hi haurà alguna perquè hi ha d’haver de tot, però no serà fàcil identificar-la enmig de l’onatge i el 'xapapote'. Potser arribi el moment en què ja se’ns escapi de quins interessos són guardians els mitjans de comunicació. Ara mateix ja és prou complicat. Seria útil una guia que posés en relació les empreses periodístiques amb altres objectius empresarials i/o polítics, perquè vivim instal·lats damunt d’unes argiles expansives que fan ballar els fonaments de tota la societat. La brutor que aquests dies posa a prova la nostra resistència revela una part de les ramificacions per les quals s’obren camí els mals de la política, de l’economia, de la justícia, del periodisme.
De manera que, benvolgut-da, si tens la sort de trobar una taula de salvació o qualsevol altra mena de salvavides informatiu, aferra-t’hi, no l’amollis. I, si és menester protegir-lo, no dubtis que també et protegiràs tu mateix-a.
