OPINIÓ
Opinió 13/06/2017

Cultura a Raixa, per exemple

Guillem Frontera
2 min

Si la cultura estigués a mercè de la sort més del que hi estan les altres coses, podríem dir que en aquesta legislatura no hem tingut sort. Alguns assumptes fonamentals varen començar malament, i una antiga dita diu que el que comença malament, malament acaba. És clar que Shakespeare no era d’aquesta opinió, i per demostrar que els canvis a millor són possibles va escriure: “Tot va bé si acaba bé”. En fi, com li deia a Crist l’entranyable anticomunista don Camilo, de Guareschi, si ens posem a filosofar, podrem demostrar qualsevol cosa.

Sigui com sigui, en parlar de cultura ens posem a tremolar. Ara s’anuncia la reconversió de Raixa en una mena de casa d’acollida per a actes culturals, sense que la informació que s’ha subministrat ens permeti fer-nos una idea de les línies generals de la programació, dels buits o dels excessos que es pretenen corregir –en definitiva, del sentit, del perquè de tot plegat. Els fracassos d’aquest tipus d’iniciativa quasi empaten amb les pròpies iniciatives, però amb això no es vol dir que la nova etapa de Raixa està condemnada al fracàs. Una altra cosa seria si la destinació cultural de la possessió i del seu casal prengués camí sense una clara filosofia i una política transitable: en aquest cas, sí, el fracàs estaria garantit.

Raixa sembla patir una maledicció secular. Experts en la matèria han més que dubtat de l’autenticitat de les antiguitats artístiques que hi va fer dur el cardenal Despuig. A aquesta breu i intensa llegenda que vincula Raixa amb les falsificacions, hi va fer una aportació notable el director de cine Jaime Chávarri, que hi va rodar bona part de 'Bearn', inspirada en la novel·la de Llorenç Villalonga, la qual va trair sense manies. Hi era tot tan postís –els vestits de les collidores, Déu meu, ben planxats i emmidonats, un grup d’Educación y Descanso!– que és difícil responsabilitzar-ne el mateix Chávarri o Gil Parrondo, el director d’art.

No hem de creure, en cap cas, en un fat que condemna Raixa irremeiablement –a la desnaturalització cultural. Ni hem de permetre que l’escepticisme afeixugui els projectes. Simplement, com a ciutadans d’aquesta terra de naufragis, hem de cridar l’atenció sobre el risc de fer cultura perquè tenim un espai disponible i ja no sabíem a què destinar-lo.

stats