OPINIÓ
Opinió 14/02/2017

Artistes, el treball i la crítica

Guillem Frontera
2 min

Whistler va exposar a Londres l’obra titulada 'Nocturne in Black and Gold: The Falling Rrocket' (1874). El crític –perdó: el Crític– John Ruskin la va dejectar d’una manera atroç, fins arribar a escriure que “per al propi bé de Mr. Whistler, i no menys per a la protecció del comprador, (el director de la galeria) no hauria d’haver admès l’obra. (I més sabent que) demana dues-centes guinees per llançar un pot de pintura a la cara de l’espectador”.

L’artista va cometre l’error de contestar al crític –al seu advocat– en seu judicial, cosa que succeí un any després de l’escaramussa. El misser de Ruskin, un cop aclarit que el quadre s’havia executat en dos dies, va preguntar a Whistler si era per això que ara demanava dues-centes guinees. “No, és pels coneixements que he adquirit durant tota una vida de treball”.

Realment Whistler havia comès un error? Personalment, sóc partidari de respondre a les crítiques només per aclarir, si és el cas, els fets erronis en què es basen, sigui per manca de coneixement o per voluntat calumniosa. Si no s’hi destria aquest condiment, la crítica és un exercici de llibertat d’expressió i hi estem exposats totes les persones que posem la nostra feina a la consideració del públic. Elogis o recriminacions, crec que n’hem d’aïllar aquells components, si hi són, que ens proposen punts de reflexió sobre la naturalesa o les maneres dels nostres treballs.

Però és una opinió personal. Cadascú deu tenir la seva, com aquests artistes que optaven al premi Antoni Gelabert de l’Ajuntament de Palma i que, arran d’una crítica i d’un lamentable malentès, fan retirar les seves obres de l’exposició. No hi acab de veure el sentit, però entenc el seu enuig, perquè l’obra, més enllà dels seus valors artístics, és el resultat de moltes hores d’aprenentatge; i aquesta feina mereix ser tractada amb respecte, cosa perfectament compatible amb la màxima duresa d’una crítica.

stats