Les agendes, com més pròpies millor

HI HA UNA TEMPTACIÓ d’algunes parelles amb el primer fill que és intentar planificar quin mes de l’any és millor que neixi la criatura. Si és millor de primers d’any, o de finals, o que el tercer trimestre d’embaràs no coincideixi amb l’agost, que fa molta calor. Quan ja ha nascut t’adones que allò era anecdòtic, que el nen és per a tota la vida, i que posats a fer potser hauria sigut millor calcular quants anys tindràs tu quan ell en tingui 16 i les negociacions de dissabte a la nit s’endureixin. Hi penso ara que sembla que els calendaris polítics s’han de coordinar, i discutim què és millor. Ja parlàvem de si el referèndum escocès condicionava el procés, si ajudaria que fos abans o després, ara parlem de si les eleccions gregues van bé per a Podem, de si convé esperar el resultat del novembre a Espanya... Són observacions tàctiques interessants, semblants a les del corredor que va mirant enrere i va calculant les forces dels altres i administra les seves. Però aquesta obsessió pel calendari, per si esperem això o allò, igual que la fixació amb elements que condicionen el teu projecte, poden posar en evidència que el teu projecte depèn de tants factors que en el fons és oportunista. Si tens clar on vas, i què vols, si allò que busques és per a tota la vida, em sembla molt més recomanable portar la iniciativa, liderar. Tenir en compte el context, com canviarà l’entorn, però no condicionar-ho a elements que no depenen de tu. Tornant a l’exemple de l’embaràs, n’hi ha que diuen que sí, que i tant que volen ser pares, però quan hagin conegut món, tinguin feina estable i un pis ben gran. Que és una manera de dir que no els ve d’un any ni de tres: pot esperar, i no depèn del tot d’ells.