Opinió 08/04/2017

Oportunitat de cohesió

Aquesta idea de sumar esforços i construir un imaginari comunicatiu en valencià no és cosa de quatre gals irreductibles

3 min

De vegades em fa por fer afirmacions categòriques, però si una cosa queda demostrada en molts àmbits és com triomfa el “divideix i venceràs”. De fet, moltes expressions comunes fan referència a aquesta idea: “la unió fa la força”, “remar en tots en la mateixa direcció”... Això també passa en l'àmbit polític, social i identitari, esclar. Segurament a Espanya la cosa hauria estat molt diferent si Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears d'una banda i el País Basc i Navarra de l'altra, haguessin conformat comunitats autònomes úniques, com en el seu moment es va promulgar des de determinades instàncies. De fet, en el cas basc encara es promulga de tant en tant per això, perquè saben que units poden fer més força.

Per si això no fos poc, també es va aplicar la divisió provincial. Una divisió sintètica que, en el cas de Catalunya, un país amb la comarca com a unitat clau de vertebració, encara avui no qualla gaire. Al País Valencià, però, i amb vocació de dividir, l'esquema de tres províncies sí que ha quallat. Fins i tot a TV3, quan fan el Temps, gairebé sempre fan servir expressions com “sol a Castelló, València i Alacant” o “algunes pluges a l'interior de Castelló”. O sigui, no apliquen el mateix esquema que quan parlen de Catalunya: les comarques. Bé, sense desviar-me de tema, vull dir que el País Valencià en molts casos ha quedat mentalment dividit en tres mons que, fins i tot, mediàticament s'expliquen com tres mons paral·lels: tradicionalment cada província té el seu diari. I ja no parlem de la divisió mental que alguns atien entre el País Valencià valencianoparlant i el castellanoparlant!

La creació de Radiotelevisió Valenciana, igual que en el cas de la llavors anomenada Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, perseguia entre altres coses vertebrar el territori com un tot i en la nostra llengua. És evident que hi ha diferències mentals entre Cervera del Maestrat (Baix Maestrat) i Santa Pola (Baix Vinalopó). Igual que n'hi ha entre Ger (Cerdanya) i la Sénia (Montsià). Però els mitjans de comunicació tenen aquesta capacitat de generar cohesió respectant les particularitats i divulgar-ho; crear i gestionar imaginaris col·lectius. Heus aquí un altre motiu que hom tenia per esborrar del mapa Canal 9 i companyia...

Amb aquesta voluntat de contribuir a un imaginari col·lectiu cohesionat, fort i en valencià, el 2013 un grup reduït de persones amb pocs recursos però moltes ganes va posar en marxa, des de Castelló de la Ribera (Ribera Alta), La Veu del País Valencià. Amb una campanya de recerca de subscriptors, amb molta empenta i molta traça s'ha aconseguit vestir un diari digital cada cop més potent, amb més lectors i que podem dir que ja és un referent informatiu i d'opinió. Ara, a més, s'ha sumat al projecte Directe.cat i s'ha rellançat amb una renovació d'imatge i amb un nom nou: Diari La Veu. Personalment he anat seguint l'evolució d'aquest projecte des que va néixer i em fa molta il·lusió veure que no para.

El més interessant, però, és veure com aquesta idea de sumar esforços i construir un imaginari comunicatiu en valencià no és cosa de quatre gals irreductibles. Ara són unes quaranta ràdios locals les que recuperen una idea que anys enrere misteriosament va quedar frustrada: crear una xarxa de comunicació local sota l'empara de la Federació valenciana de municipis i províncies i el suport de la Generalitat. S'anomenara Xarxa d'emissores municipals valencianes (XEMV) i pren com a referència la Xarxa, de Catalunya, que ha aconseguit crear un producte de qualitat, imaginatiu i addictiu produït des del territori. La XEMV es convertirà en la redacció d'informatius més gran del País Valencià, amb un centenar de professionals interconnectats. Sona molt prometedor; tota una altra oportunitat per cohesionar aquest país tan compartimentat com és el valencià.

Dos o tres anys enrere, des de l'Estira la Llengua, parlant amb Toni Gisbert, d'Acció Cultural del País Valencià, explicàvem com aquest territori deixava de mirar cap a Madrid per mirar-se a si mateix i hi reflotava l'autoestima. El temps no para de confirmar-ho. I les premonicions hi auguren molts èxits.

stats