El país de les 333 illes

Cartografiesignotes.catSegur que molta gent ha sentit a parlar de les Fiji i en sabria dir alguna cosa. Aquest arxipèlag de l’oceà Pacífic amb nom de discoteca o xiringuito de platja (¿o és a al revés?) és un país petit (una mica més que Eslovènia, per posar un exemple proper) i, a més, molt fragmentat geogràficament, ja que consta aproximadament de 333 illes de superfícies ben diverses. De fet, no hi ha un consens clar pel que fa al seu nombre exacte, ja que la línia que separa el que es pot considerar una illa o un illot és molt fina. En el que sí que ens posarem d’acord -sense tenir en compte els més de 500 miniillots, atols, esculls i coses per l’estil-és que la majoria de les illes de Fiji són força petites.

Al contrari que alguns dels arxipèlags del Pacífic que no s’enlairen més d’uns pocs metres sobre el nivell del mar, i que per tant pateixen les severes conseqüències de la pujada del nivell dels oceans, Fiji és un arxipèlag muntanyós d’origen volcànic que s’eleva fins als més de 1.300 metres del mont Tomanivi, a Viti Levu. Viti Levu és el nom de l’illa més grossa del país, que té uns 900.000 habitants. Tres quartes parts de la població viu a Viti Levu, on hi ha la capital, Suva, i la segona ciutat de Fiji en nombre d’habitants, Lautoka. Aquí també trobem, esclar, l’aeroport internacional, el port principal, plantacions de canya de sucre -i les seves respectives plantes de processament- i la mina d’or de Vatukoula, que s’explota fa més de cent anys. I encara que sembli una excentricitat, les Fiji exporten al món més de quinze milions de litres d’aigua embotellada provinents dels pous artesians de l’illa principal.

Podríem pensar que la resta de Fiji poca cosa més pot oferir a banda d’extraordinaris paisatges i illes desertes on perdre’s completament. Però no és així. Tenint en compte que només una tercera part de les illes són habitades, també ajuden d’alguna manera a complementar l’activitat econòmica de l’illa principal, a més d’oferir suggeridors i atractius recursos perquè els turistes que arriben a Fiji desconnectin completament. La majoria de visitants provenen d’entorns urbans (sobretot d’Austràlia, Nova Zelanda i els EUA) i opten per obviar l’atrafegada illa principal per dirigir-se a d’altres de menys concorregudes, de belles platges sorrenques amb palmeres, on poder explorar els encants i la biodiversitat dels esculls coral·lins amb la pràctica del busseig. Altres activitats habituals són els passejos per les dunes costaneres, pels atapeïts boscos interiors i pels jardins botànics, a part de fer una immersió en la cultura local i les tradicions indígenes o presenciar algun dels molts partits de rugbi, l’esport nacional per excel·lència.

Algunes illes de l’arxipèlag es poden considerar, per la distància que les separa de la capital, fins i tot remotes. N’hi ha que són a uns 600 quilòmetres de Suva, i tenen un estatus diferenciat i un cert grau d’autonomia. És el cas de Rotuma, l’illa més allunyada, amb una població, a més, que pertany a una ètnia diferent de la resta de la població de les Fiji. Si ens fixem en els autòctons veurem que encara s’hi reflecteix l’època colonial britànica, ja que molts són indofijians hinduistes descendents dels treballadors que els britànics van portar al país, i que conviuen, amb certes tensions, amb una majoria de fijians de religió cristiana.

Ara bé, conflictes al marge, el que queda clar és que a les Fiji sereu dels privilegiats que veureu despuntar el dia abans que gairebé qualsevol altra persona del món. Això si voleu estar al cas del rellotge, cosa que desaconsello.