Mar Targarona: “Faig cinema per al públic, no per a mi”

BarcelonaAl pòster de Secuestro, que va estrenar-se divendres als cinemes, s’hi pot llegir: “Dels productors d’ El orfanato, Los ojos de Julia i El cuerpo ”. Tres títols de provada solvència comercial -tots tres número 1 de la taquilla espanyola- que van contribuir a crear una marca en el cinema català: els thrillers. Una de les responsables de la productora, Mar Targarona, vol prolongar la ratxa d’èxits amb Secuestro, el seu retorn a la direcció més de vint anys després de debutar amb l’avui oblidada Mor, vida meva. “Jo venia del teatre, però el cinema era un altre món -recorda del seu debut-. Així que vaig optar per prendre-m’ho amb calma i aprendre. Aleshores, a més, hi havia gent amb molt talent i em va semblar interessant treure’ls a la llum”. Durant les últimes dues dècades ha dirigit publicitat i una sèrie per a TV3 i TVE - Ull per ull, del 2009-, però creu que la seva experiència com a productora és el que l’ha fet millor directora. “He après que el cinema és complicat i es necessita molta gent amb talent, tenir un equip en què tothom sàpiga fer la seva feina”, diu.

A Secuestro, Targarona compta amb un guió d’un home de la casa: Oriol Paulo, guionista de Los ojos de Julia i director d’ El cuerpo. La història arrenca amb la imatge d’un nen caminant sol per una carretera, confós i amb sang a la cara. És el Víctor, el fill sord de Patricia de Lucas (Blanca Portillo), una prestigiosa advocada amb una moral flexible pel que fa a saltar-se la llei. Quan el nen explica que l’han volgut segrestar i la policia identifica un sospitós, De Lucas pren mesures dràstiques per protegir el nen i posa en marxa una trama criminal que li esclatarà a la cara. “Era una història que m’interessava tant pels seus girs com pel tema de la maternitat, però també perquè retrata el tema de la corrupció, però lluny de la política, que ja ens té una mica esgotats”, explica la directora. “També m’agrada el personatge de la Patricia, que ho faria tot pel seu fill però que no és una dona perfecta ni honesta -afegeix-. S’ha perdut una mica la innocència i tothom vol veure personatges més reals, amb clarobscurs”.

Un nen sord debuta com a actor

Per al paper del Víctor, Targarona volia un actor sord per donar realisme al personatge. I el va trobar: el debutant Marc Domènech, un fenomen precoç de l’actuació que només presentava un problema: parlava el llenguatge de signes en català, i Portillo en castellà. Al final va ser el nen qui es va adaptar per acomodar-se a la llengua en què Rodar & Rodar produeix tots els seus films. “Rodar en català no és impossible, però limitaria molt el públic potencial -s’excusa Targarona-. El català és més per fer pel·lícules d’art i assaig”. Un altre tret característic dels thrillers de Rodar & Rodar és que, tot i estar filmats a Barcelona i els seus voltants, sempre eviten que l’escenari sigui identificat. “No volem que es vegi que és Barcelona, sinó que sembli una ciutat qualsevol -diu-. Així és més universal i la pel·lícula és més vendible a altres llocs”.

Targarona no amaga la importància que per a ella té la resposta de la platea. “Jo faig cinema per al públic, no per a mi. Si fes una pel·lícula per a mi l’anirien a veure quatre gats. Tinc un guió que no dirigiré mai sobre dos personatges amb inquietuds artístiques però sense la capacitat d’arribar al número 1: m’agrada molt, però no l’aniria a veure ningú. En el cinema català no hi ha espai per a una història així sobre dos perdedors, i els productors no només hem d’intentar que les pel·lícules que fem siguin bones, sinó que la gent les vulgui veure”. En aquest sentit, Targarona ja prepara el que seria el seu tercer treball com a directora, que es rodarà l’any que ve. El fotógrafo de Mauthausen explicarà la història de Francesc Boix, el presoner de Mauthausen que, d’amagat, va fer fotos de l’activitat del camp que després van ser clau per identificar i condemnar molts oficials nazis.

Els ‘thrillers’ amb el segell Rodar & Rodar

El habitante incierto

Amb el debut de Guillem Morales, Rodar & Rodar va fer la seva primera aposta per un alumne de l’Escac i el gènere del thriller. El film explora la paranoia d’un arquitecte que es creu vigilat a casa seva.

El orfanato

Amb Tesis és el film que va canviar la història del thriller a l’Estat. Si no fos per la faula de terror i suspens de J.A. Bayona, avui no seria tan fàcil trobar a la cartellera pel·lícules espanyoles de gènere.

Los ojos de Julia

Amb Belén Rueda com a ganxo, Guillem Morales va aconseguir l’èxit de taquilla que El habitante incierto no havia tingut. Guillermo del Toro exerceix de productor en aquest relat angoixant de terror.

El cuerpo

El gènere policíac s’afegeix a la fórmula de Rodar & Rodar en un noir al voltant del cos desaparegut d’una dona assassinada, ple dels girs inesperats que són marca de la casa del seu director, Oriol Paulo.