Mauro Peter: “Els elogis serveixen per saber que estàs fent bé la teva feina”

BarcelonaDesprés d’haver deixat bocabadat l’exigent públic del centre d’Europa, el tenor suís Mauro Peter (Lucerna, 1987) s’estrenarà a Catalunya defensant La bella molinera aquest dijous a la Schubertíada de Vilabertran.

¿El recital a la Schubertíada serà el primer que fas a Catalunya?

Serà el debut com a cantant, però conec una mica el país perquè vaig estar de vacances a Calella de Palafrugell l’estiu passat, un lloc realment increïble. Ja tenia ganes d’actuar aquí. Serà el primer cop que ho faig a l’estat espanyol. I debutar en una iniciativa tan maca com la Schubertíada de Vilabertran fa que tot sigui encara més meravellós. Crec que venir per fi aquí és un pas més per a la meva carrera.

Parlant de la teva trajectòria, se’t considera una de les grans veus joves de la nova òpera. Com et prens tots aquests elogis?

Sobretot em fan molt feliç, i més tenint en compte que vénen d’un món tan exigent com és aquest. Et dóna la seguretat que estàs fent bé la teva feina, però alhora t’adones que tothom espera molt de tu i això pot acabar passan-te factura perquè pots caure en l’error d’autoexigir-te massa. Tot i això, poden escriure el que vulguin de tu, que després el que realment importa és quan ets a escena, on no penses en aquestes coses. Hi ha molta gent amb veus meravelloses, tant o més que la meva, però en cap cas ha de ser una competició entre tenors. Entenc que la premsa i el públic està esperant molt de la nova generació, però el millor que poden fer és no comparar-nos ni entre nosaltres ni amb els que vénen d’abans. En qualsevol cas, sempre donaré el millor, parlin o no de mi.

Ja t’has guanyat bastant prestigi en pocs anys.

Tot ha sigut realment molt ràpid, però així és com funciona aquesta feina avui en dia. I sí, he fet força coses, però encara me’n queden moltes més.

Entre les que ja has aconseguit hi ha treballar amb alguns dels millors directors del món: William Christie, Christian Thieleman, John Eliot Gardiner...

Ha sigut una experiència incomparable poder ser ben a prop d’ells. Em sento molt afortunat. Impressiona veure aquestes figures relacionades amb el meu nom, són gent que fa molts anys que són a l’escena i per a un cantant jove és un gran honor treballar-hi, sobretot perquè descobreixes quin és el seu secret: la passió que segueixen tenint per la música és absolutament contagiosa. Són persones de gran prestigi que ho han fet tot en aquesta professió, però que encara conserven l’entusiasme. És la gran lliçó que he après quan he treballat amb ells.

Què me’n dius de La bella molinera de Schubert?

Disfruto molt fent-la perquè passa per tots els estats d’ànim en la vida d’una persona. Comença plena de somnis i esperança però a mesura que avança es va tornant trista i i depriment. El final no és gaire maco precisament, però m’agrada que retrati tan bé els sentiments de la gent.

Expliquen que tens una veu perfecta per interpretar-la.

Perfecta és una paraula molt grossa, però el cert és que em trobo molt còmode sempre que la faig. És un cicle que m’estimo i es nota quan em veus interpretant-la.