Estils 23/06/2017

Els homes volen ensenyar les cames

La faldilla s’està convertint en un element de protesta per a alguns homes, però podria ser també una nova tendència?

Laura Saula
4 min
Els homes  Volen ensenyar  Les cames

BarcelonaLa comunitat masculina no ho està tenint gaire fàcil aquests dies. L’onada de calor que assola Europa ha provocat petits alçaments a favor d’anar fresc a la feina. Perquè si una cosa queda clara és que les normes d’etiqueta dels homes per anar a treballar es devien establir durant un fred dia d’hivern.

Quan el termòmetre supera els 30 graus, minimitzar la quantitat de peces de roba que et poses a sobre és vital. O com a mínim això han reivindicat aquesta setmana un grup de treballadors d’una companyia d’autobusos de Nantes, que s’han presentat a treballar amb faldilla. No és que frisessin per posar-se aquesta peça de roba femenina, sinó que, com que no hi podien anar amb pantalons curts, van decidir seguir el protocol d’empresa, que permet dur faldilla.

Una situació molt semblant s’ha donat també aquests dies en un institut d’Exeter, Anglaterra, on una trentena de nois adolescents s’han presentat a classe vestits amb les faldilles de les seves germanes o parelles per protestar en contra de la prohibició d’anar amb pantalons curts al centre. “És una injustícia: mentre que les professores poden anar amb vestits i sandàlies, els nois han de dur pantalons llargs i sabates”, declarava una de les mares al diari The Guardian. Fins i tot al Brasil ja fa mesos que els mitjans de comunicació es fan ressò d’homes que utilitzen aquesta tàctica per protestar en contra de les normes d’empresa. Un dels factors més interessants d’aquestes protestes és que, a banda de la queixa referent a l’uniforme d’estiu, els homes també es comencen a preguntar per què la dona es pot vestir amb pantalons i ells no es poden posar faldilles.

Els famosos marquen tendència

Més enllà de les clàssiques fotografies del príncep Carles d’Anglaterra amb faldilla escocesa, el cas és que cada vegada més homes fan aparicions públiques amb aquesta indumentària. Sense anar més lluny, en l’últim concert de Ricky Martin a Barcelona el cantant va delectar el públic amb una coreografia en què tant ell com els seus ballarins anaven amb faldilla. També s’ha pogut veure amb aquesta peça femenina diferents personatges públics, com el polifacètic Miguel Bosé i l’actor Ewan McGregor.

Però qui s’emporta la palma és Jaden Smith, fill de l’actor Will Smith. Als seus divuit anys, aquest actor està abanderant la filosofia gender bender, que reivindica l’estil agènere. El seu compte d’Instagram és una passarel·la de moda on la faldilla sol ser un dels seus top ten. Segons Jaden, amb aquestes provocadores aparicions públiques està contribuint a eliminar els estereotips de gènere i tot el que és políticament correcte. “D’aquí uns cinc anys, quan els nens vagin a l’escola amb faldilla ningú els molestarà o atacarà, perquè ja ho veuran normal”, va comentar l’actor en una entrevista.

Vestir amb faldilla tampoc és sinònim de pèrdua de la masculinitat. Com a mínim així ho va expressar el raper Kanye West: “En temps passats hi va haver guerrers que van matar portant faldilles. Qui decideix com s’ha de vestir per ser dur o no?”El que és clar és que si les grans estrelles mediàtiques porten faldilla és perquè hi ha una sèrie de dissenyadors que hi estan apostant. Durant la passada Setmana de la Moda a París ja es van poder veure un bon assortit de faldilles masculines a les col·leccions de tardor-hivern de firmes com Dolce & Gabbana, Balmain, Agi and Sam, Comme des Garçons, Dsquared2, Etro, JW Anderson, Emporio Armani i Westwood, entre moltes altres.

En realitat, la moda masculina de dur faldilles i roba femenina ja la van iniciar artistes com David Bowie i Mick Jagger, que van ser vestits i assessorats per Mr. Fish, una revolucionària marca que als seixanta va impulsar el que es coneix com la peacock revolution, la revolució del gall dindi i que és l’origen de la moda agènere.

Avui en dia, i seguint el rastre d’aquests predecessors, la societat encara se sol escandalitzar amb publicitat com la que va fer Louis Vuitton de la mà del director creatiu Nicolas Ghesquière, en què mostrava un home capaç de maquillar-se, dur una diadema de flors o, fins i tot, un llacet al coll. Unes propostes que també reivindiquen marques com Gucci, Dior i Prada, que asseguren que el maquillatge, les bosses de mà o els talons són perfectament compatibles amb la masculinitat de la nova era. De fet, en diferents establiments com The Kooples i Topshop es pot trobar aquest tipus d’indumentària i, fins i tot, la mítica cadena Selfridges a Londres compta amb una secció pròpia de roba agènere.

En el llibre Proyecto Esperanza (Ed. Aguilar, 2008), de Juan Arias, el periodista defensa que la moda sempre ha sigut un dels factors d’alliberació de costums i capaç que tabús petrificats a la història facin fallida. De fet, la moda sempre ha format part d’una revolució pacífica, que segurament ha començat amb actes tan innocents, però carregats de sentit, com la dels treballadors de la companyia d’autobusos de Nantes. S’haurà de veure cap on evoluciona.

stats