Investigadora En Temes De Gènere I ConflicteSurto al carrer i em trobo amb un treball característic d’art urbà, en què les intervencions sovint anònimes a les parets i espais públics dels artistes ens ajuden a repensar el món. L’exemple del britànic Banksy probablement és el més conegut, però el cert és que qualsevol ciutat planetària està plena d’aquestes iniciatives. L’obra que em trobo és una imatge impresa i encolada, suggeridora i impactant alhora, oberta a diverses interpretacions, que et desperta un somriure i t’acompanya una estona mentre camines. Es tracta d’un fotomuntatge que juga amb la imatge característica de la crucifixió de Jesús en la qual la creu s’ha substituït pel famós símbol del coixinet (#), popularitzat no fa més d’una dècada a través de Twitter i els seus hashtags per etiquetar temes.
Certament, la nostra és una època en què estem sacrificats per les etiquetes, i aquesta imatge ens ho recorda. Dona peu, a més, a entendre el hashtag com un objecte més del culte a la tecnologia, aquesta nova religió omnipresent que ens promet un futur paradisíac. ¿Aquesta doble creu podria arribar a substituir el símbol de la creu? Això és el que sembla dir aquest artista anònim, i potser no va tan errat quan les alertes de nous missatges apaguen campanes i crides a l’oració, i quan, més que mai, hem assumit que estar connectats no té res a veure amb la nostra interioritat, sinó tot el contrari: connectar-nos implica anar més distrets que mai.
La tecnologia també ens exigeix que ens etiquetem. Això fa de l’experiència de viure un mer convencionalisme que pot classificar-se ràpidament i ens fa perdre la capacitat de veure els marges i el que no sempre es pot etiquetar. No obstant això, hi ha una gran diferència entre el culte modern al # i el culte als símbols tradicionals: si ens desconnectem de la tecnologia per connectar-nos a nosaltres mateixos, les etiquetesdeixen de tenir força.
