Degà De La Facultat De Lletres (universitat De Girona)Fa uns dies vaig escoltar una conferència de l’islamòleg Halil Bárcena on parlava del seu llibre Perlas sufíes. Saber y sabor de Mevlana Rumi (Herder), i em va interessar notablement la simbologia de la perla. Però, què és una perla? Una perla natural és una gemma creada per una ostra o mol·lusc. Quan una ostra detecta dins seu un cos estrany, com ara un gra de sorra, desenvolupa una pel·lícula protectora de nacre al seu voltant que al cap d’uns cinc anys assoleix una mida notable. Per tant, és curiós assenyalar que la bellesa de la perla neix com a resultat d’un acte de protecció. Un altre fet remarcable és la raresa d’aquest procés, ja que només una de cada quinze mil ostres desenvolupa una perla. Finalment, cal recordar que la dels buscadors de perles, com els que hi ha al golf d’Oman, era abans una professió de risc, ja que practicaven l’apnea extrema per trobar-les.
En conseqüència, una primera apreciació és que una perla natural és un tresor que no està a l’abast de tothom perquè cal capbussar-se en el mar. O dins d’un mateix, i perseverar al llarg dels anys. Quan menys esperem aconseguir-ho, abatuts, topem amb el tresor que ens enlluerna i ens il·lumina el camí de la vida. En conseqüència, no és estrany que Bárcena, llegint i rellegint els textos de Rumi, triés una seixantena de frases, com per exemple “Feu del silenci un hàbit”, que es converteixen en veritables joies o en petits fars que il·luminen la nostra immersió per aquest món a la recerca del veritable i perdurable tresor. En el fons, tal com diu Bárcena, tots necessitem i cerquem, al llarg de la vida, bellesa i veritat. De ben segur que les sàvies paraules de Rumi atresoren una gran bellesa, i si les deixem reposar dins nostre ens ajudaran a submergir-nos, com el bussejador que busca perles, a la cerca de la veritat.
