Vagines a la carta, una tendència a l’alça

BarcelonaEn una societat en què es poden fer habitatges, pentinats i parelles a mida, per què no redissenyar-se una part tan íntima i personal com és la vagina? Les últimes xifres recollides per la Societat Espanyola de Cirurgia Plàstica apunten que la cirurgia estètica vaginal i reparadora ja representa un 1,5% de les operacions que es fan. És la que ha crescut més des del 2009 i ja se situa en el número 14 del rànquing d’intervencions, davant del lífting de braços i cuixes.

Inicialment aquest tipus de cirurgia estava enfocada a resoldre problemes com la incontinència urinària, la pèrdua del to muscular després d’haver passat per diversos parts o per esmenar petites malformacions. En els últims anys, però, el ventall de possibilitats s’ha ampliat i ara les pacients ja demanen intervencions més específiques com les labioplàsties, és a dir, reduir o augmentar la mida dels llavis menors o majors, la repoblació de pèl púbic, el lífting vaginal, el blanquejament de la pell o fins i tot la reconstrucció de l’himen.

Millorar les relacions

I encara hi ha més: si es volen potenciar les relacions sexuals, també es pot optar per fer-se una clitoriplàstia, que consisteix a augmentar o disminuir la mida del clítoris; ampliar el punt G amb injeccions d’àcid hialurònic, i tractar el vaginisme, la contracció involuntària de la vagina durant les relacions sexuals, mitjançant la relaxació dels músculs amb bòtox, entre altres opcions. Unes intervencions que oscil·len entre els 1.000 i els 6.000 euros, i que comporten “poc risc i un dolor postoperatori variable depenent de la pacient”, explica el doctor Manel Romaní Olivé, president de la Societat Catalana de Cirurgia Plàstica, Reparadora i Estètica.

Segons Romaní, no hi ha un perfil específic de dona que es faci aquest tipus de cirurgia però sí que es poden diferenciar dos grups d’edats diferents. D’una banda, hi ha les noies joves que es depilen la zona genital i descobreixen que els seus llavis menors són més grossos que els llavis majors, o a la inversa. “Es queixen no només de la visió estètica, sinó també de la incomoditat que pateixen a l’hora de tenir relacions, quan fan esport o duen roba ajustada”, apunta el doctor. D’altra banda, hi ha les dones de més de quaranta anys que han tingut diversos embarassos i ja no senten plaer a l’hora de tenir relacions. “Demanen que se’ls faci una vagina més estreta o fer-se un lífting per rejovenir i millorar la musculatura”. Pel que fa a les cirurgies pensades per potenciar el plaer sexual, Romaní té clar que, tot i la gran varietat d’intervencions que es poden fer, “la sexualitat de la dona sempre acaba sent més mental que física”. Però, com és el tipus de vagina ideal? Quin resultat busquen les dones que se sotmeten a aquestes cirurgies? Per al doctor Romaní, l’ideal de vagina “és la que va bé a la dona i a la seva parella”. “No hi ha una mida estàndard de vulva, igual que no hi ha una mida única de penis per als homes”, remarca Romaní.

Exigència cap a les dones

Per a Begonya Enguix Grau, antropòloga experta en gènere i sexualitat i directora del grau d’antropologia i evolució humana URV-UOC, aquesta anomenada “cirurgia de la intimitat” remarca, més que mai, dues tendències conegudes: d’una banda, “l’exigència que pateixen les dones d’estar corporalment perfectes i joves, segons els cànons establerts per la nostra societat”, i de l’altra, la “tendència a la sexualització extrema que es difon constantment en el nostre entorn”.

Segons Enguix, fins ara les dones s’operaven els pits, “una part del cos molt visible i sexualitzada”, però la preocupació per la forma i mida dels genitals sempre havia estat més centrada en els homes. “Ara, com a resultat de tants anys de constant pressió sobre el cos femení, s’ha arribat al punt que les dones estan insatisfetes amb parts del seu cos que ni tan sols es veuen”, apunta l’antropòloga.

La indústria pornogràfica també ha sigut una de les culpables de difondre un model de vagina concret, explica Elena Crespi, sexòloga i terapeuta de parella d’Interpersonal. “Ens han ensenyat que el que és correcte és tenir uns genitals femenins petits, sense res que sobresurti i depilats”. Precisament el fet d’afaitar-se integralment la zona íntima ha provocat, segons la sexòloga, que les dones “es comencin a mirar més detingudament què hi ha allà baix”. Un fet que, d’altra banda, considera positiu per conèixer millor la pròpia sexualitat.

Canviar la mirada

“És curiós com sovint ens veu millor la nostra parella que no pas nosaltres mateixos”, explica Crespi, que comenta com li arriben a la consulta moltes dones preocupades perquè ja no se senten atractives, mentre que la seva parella no ho entén. “Hem de canviar les ulleres amb què ens mirem-aconsella la sexòloga-, tenim tendència a mirar-nos de manera molt poc indulgent, exigent, i amb el pes de la societat sobre com ha de ser la dona”.

Un pes que, d’altra banda, “també estan rebent cada cop més els homes, però que encara es fa molt més evident en les dones”, remarca la sexòloga. Per aquest motiu, Crespi sempre aconsella treballar l’autoestima abans de decidir fer-se una cirurgia estètica. “Si no és que els motius són per solucionar un problema físic real”, matisa. “Una intervenció estètica pot ajudar, però no és garantia que després una persona tingui més seguretat en ella mateixa”. L’altra qüestió que remarca la terapeuta és aprendre a acceptar el pas del temps i els canvis en el nostre cos. “Jo recomanaria que tothom fes un treball per acceptar-se i acceptar que, igual com et canvien les cames, els pits o la panxa, també canvien els genitals”. I és que potser, com conclou la terapeuta, la vagina ideal, igual que el cos ideal, és la que evoluciona naturalment a través del temps.

En defensa de la bellesa natural

Arran de l’increment de la preocupació per l’aparença de la zona genital femenina, han sorgit diferents iniciatives en defensa del pubis natural. Un exemple és la web Large Labia Project, dedicada exclusivament a difondre imatges anònimes de vagines que tenen tot tipus de mides, formes i colors. Segons els creadors del portal, l’objectiu de la plataforma és combatre la imatge que es vol vendre de com ha de ser una vulva normal i donar suport a totes les dones que se senten insegures perquè creuen que no compleixen els cànons establerts. Per aconseguir-ho, al portal hi deixen participar qualsevol dona de més de 18 anys que vulgui aportar-hi les seves fotografies.

Una altra iniciativa amb el mateix objectiu és de l’escultor britànic Jamie McCartney, que va realitzar el 2013 l’anomenat The great wall of vaginas [El gran mur de les vagines]. Un mural que l’artista definia com a “vulvar” (defensant-se dels que el titllaven de vulgar) i on es plasmaven en una obra de nou metres 400 vagines de dones reals. Entre les protagonistes hi havia dones d’entre 16 i 76 anys, incloent-hi mares i filles, bessones, transsexuals, dones abans i després de donar a llum i fins i tot dones abans i després d’operar-se els llavis vaginals. “Hi ha tants tipus de vulves com de rostres, però moltes dones encara no se n’han adonat”, es lamentava McCartney.