Estils 25/05/2017

Llibres d’antiajuda: no cal ser perfecte

Les editorials aposten per manuals que animen el lector a cometre errors i alliberar-se de la pressió de ser feliç

Laura Saula
4 min
Llibres d’antiajuda: no cal ser perfecte

BarcelonaAmb un cop d’ull a qualsevol llibreria n’hi ha prou per adonar-se que vivim enmig d’un còctel de receptes infal·libles per ser més feliç, viure sense lligams, criar fills més intel·ligents i, fins i tot, per curar malalties mitjançant el poder de la ment. Des de fa anys, els llibres d’autoajuda ocupen un lloc destacat en el mercat editorial. L’èxit és tan gran que ha acabat fent que sorgeixi una nova tendència que intenta relativitzar tota aquesta voràgine: els anomenats manuals d’antiajuda. La seva premissa és simple: ¿i si en comptes de seguir unes pautes de com hauríem de fer les coses, aprenem a cometre errors? Possiblement un dels primers llibres d’antiajuda va ser el supervendes 'El arte de amargarse la vida', que es va publicar en anglès l’any 1983 i més tard es va traduir al castellà. L’autor i psicòleg Paul Watzlawick es va atrevir a parodiar aquests manuals convidant el lector a equivocar-se i deixar de buscar la felicitat de manera obsessiva.

Els últims anys, però, hi ha hagut un boom d’aquest tipus de llibres. És el cas de manuals nord-americans, encara no traduïts al nostre país, com 'The subtle art of not giving a fuck: a counterintuitive approach to living a good life' [El subtil art de tirar-t’ho tot a l’esquena: un enfocament contraintuïtiu per viure una bona vida] (2015), de Mark Manson, o 'The life-changing magic of not giving a fuck: how to stop spending time you don’t have with people you don’t like doing things you don’t want to do' [Com deixar de passar temps que no tens amb persones que no t’agraden i fent coses que no vols] (2016), de Sarah Knight. En la mateixa línia, a Mèxic també es pot trobar el 'Manual de autodepresión: guía práctica para arruinarse la vida' (La Cifra Editorial, 2015), de Julio César Toledo. Segons l’autor, el llibre pretén tranquil·litzar el lector perquè deixi d’intentar trobar el camí correcte i reflexioni sobre totes les realitats que intenta evitar.

Tot el que (no) s’ha de fer

El professor de psicologia danès Svend Brinkmann també s’ha sumat a aquest corrent amb el seu llibre 'Stand firm: resisting the self-improvement craze' [Mantingue’t ferm: resistint la mania de l’automillorament] (2017). Segons Brinkmann, els llibres d’autoajuda convencionals ensenyen als lectors que els seus problemes es poden solucionar amb passos molt senzills i, si no són capaços d’aconseguir-ho, això encara els provoca més frustració.

“L’objectiu és fer reflexionar el lector sobre què no s’ha de fer, en comptes de dir-li què ha de fer”, explica Mark Beyebach. Aquest psicòleg i professor de la Universitat Pública de Navarra va publicar, juntament amb Margarita Herrero, el llibre 'Cómo criar hijos tiranos: Manual de antiayuda para padres de niños y adolescentes' (Herder Editorial, 2013). Segons l’autor, mentre que el llibre d’autoajuda tradicional proposa pautes a seguir, en el d’antiajuda s’anima els pares a fer tot el que sigui necessari per convertir els seus fills en autèntics tirans. En aquesta línia, amb escrits amens i divertits, es poden trobar exemples com 'Trece consejos para fracasar en pareja' (Editorial Granica, 2007), de Jorge Daniel Moreno, o l’ 'Antimanual de autodestrucción amorosa' (Aguilar, 2017), de Marita Alonso, que surt a la venda al juny. Es tracta d’una guia en clau d’humor, a partir de les experiències de l’autora, sobre què no s’ha de fer per tenir una vida amorosa saludable.

“Em volia desfogar davant la irritació que em provocava llegir que si et passen coses dolentes és perquè ets una persona negativa, o que si ets pobre és perquè no conspires adequadament amb l’Univers”, es queixa Eva García, autora i autoeditora d’ 'El libro definitivo de antiayuda y desmotivación' (2016), que es pot trobar a Amazon. “Alguns llibres d’autoajuda arriben al punt de culpar-te si et poses malalt, dient que si no et cures és perquè no ets prou positiu ni lluitador”, afegeix. Com a contrapartida, l’autora va apostar per una guia en clau d’humor en contra dels manuals tradicionals amb l’objectiu de crear debat. “Em vaig endur una sorpresa en veure la popularitat del llibre i les felicitacions que m’arribaven de lectors que es manifestaven farts de l’autoajuda tradicional i del discurs de l’emprenedor”, diu García.

Psicologia a l’abast de tothom

Però, per què aquest rebuig als llibres d’autoajuda convencionals? Mireia Cabero, professora de psicologia de la UOC i experta en psicologia emocional, comenta que els llibres d’antiajuda li semblen bé si “són per relativitzar el fet que les persones passin etapes dolentes a la vida i que no cal fer-ho tot bé”. “Ara bé, si els fan només per bombardejar els llibres d’autoajuda, ja no hi estic tan d’acord, perquè en realitat aquests manuals fan una aportació important a la societat”, resumeix. Segons l’experta, són llibres a l’abast de tothom i econòmics, i poden contribuir al benestar emocional de les persones i de la societat. Això sí, la psicòloga reconeix que els lectors han d’intentar triar llibres fonamentats científicament i escrits per autors de referència. “Un bon manual d’autoajuda ha de ser un pont entre el que diu la ciència i el que es diu al carrer”, diu Cabero, que recomana evitar llibres impositius que donin ordres molt precises, sense deixar que els lectors escullin segons el seu criteri.

“Potser hi ha massa receptes que frivolitzen el dolor real de les persones”, opina Hermínia Gomà, fundadora de l’Institut Gomà, una entitat privada que ofereix serveis de coaching, teràpia i formació. L’experta reconeix que no hi ha cap recepta màgica que es pugui seguir al peu de la lletra per ser feliç. “Potser s’ha abusat de plagiar llibres o manuals que en cent pàgines només expliquen un concepte”. Gomà està a favor dels llibres d’autoajuda sempre que estiguin ben fonamentats i contrastats. Això sí, creu que de vegades les persones, a part de llegir, necessiten l’ajuda d’un professional per aprofundir en alguns aspectes emocionals. Llibres d’autoajuda o d’antiajuda? Per a Gomà, no hi ha gaire diferència, d’alguna manera tots es podrien considerar llibres d’autoajuda, i al final acaben donant un missatge semblant: “«Has de ser feliç» o «T’has d’equivocar», però si llegeixes aquest llibre ho podràs aconseguir”, conclou.

stats