Estils 22/04/2017

“L’amor etern és bioquímicament possible”

El genetista David Bueno assegura que les endorfines hi juguen un paper clau

Maria Altimira
5 min
“L’amor etern és bioquímicament possible”

BarcelonaSi cada cop que veus una parella gaudint de la plenitud del seu amor se’t dibuixa un rictus d’incredulitat a la cara, aquesta notícia podria ferir la teva sensibilitat tant o més que la celebració de Sant Jordi. D’acord amb David Bueno, professor i investigador de genètica biomèdica i evolutiva a la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB) l’amor etern és possible, o més ben dit, l’“amor etern és bioquímicament possible”.

Ara bé, una cosa és l’amor i l’altra l’enamorament, o sigui aquell sentiment que comença amb focs artificials, papallones i formigueig a l’estómac i que, desgraciadament, caduca com el iogurt. Durant l’enamorament, diu el genetista, augmenta la fabricació de dues neurohormones: la dopamina, que genera un plaer estimulant, i l’oxcitocina, que et fa ser més sociable amb la teva parella. Però arriba un moment, després d’uns quatre anys de mitjana, afegeix, “que el teu cervell, que ha incrementat la producció de dopamina per mantenir aquesta sensació, com si es tractés de la dosi d’un toxicòman, ja no pot generar-ne tanta com li reclames” i el conte de fades es converteix en un romanço. És com intentar posar un Seat 600 a 200 quilòmetres per hora, considera Bueno. Precisament, quan veus que no pots seguir accelerant al mateix ritme és quan arriba l’amor (si és que arriba).

Ionquis de l’enamorament

La fase de l’amor pot començar abans que acabi l’enamorament i, en aquest cas, la neurohormona predominant és l’endorfina, que també és una hormona del plaer, però que genera un plaer més suau i serè i que permet, en termes bioquímics, mantenir les parelles unides al llarg del temps. D’una banda, la seva producció no se satura, i de l’altra, per obtenir la sensació plaent no cal augmentar-ne la quantitat. Alguns no hi arriben perquè l’altra persona no satisfà les seves necessitats intel·lectuals o inquietuds o perquè, senzillament, són uns ionquis de l’enamorament i, per tant, busquen una nova parella per recuperar l’èxtasi perdut. Un enamorament que, sovint, s’inicia a partir de circumstàncies força prosaiques.

Antoni Bolinches, filòsof i psicòleg especialitzat en sexualitat humana, assegura que existeixen nou situacions de partida que, des d’un punt de vista sociològic, poden acabar en enamorament. Són línies de sortida que van de les circumstàncies més acomodatícies a les més pulsionals. Probablement, la menys encisadora és la limitació, que correspon a dues persones que mantenen relacions íntimes perquè ningú més vol estar amb elles “perquè tenen poc atractiu físic o intel·lectual o perquè són extremadament reservades”, diu Bolinches. Una circumstància que no impedeix que la història pugui arribar als focs artificials i fins i tot derivi en una autèntica relació amorosa. La “consolació” i la “companyia” són les altres dues variants menys captivadores. “Em refereixo a l’amic que et consola quan la parella t’ha deixat o al company de feina amb qui t’entens molt bé i que pot convertir-se en el teu amant en un moment de debilitat”, explica el psicòleg.

“L’important no és com comença la història sinó com es desenvolupa”, precisa Bolinches. Tothom, segueix, prefereix iniciar una relació a partir de la fiblada de l’enamorament o encupidament, però això no t’assegura un final feliç. De fet, l’expert considera que la línia de sortida amb més possibilitats d’arribar a la meta amorosa és el que anomena sinergia. Aquesta variant es refereix a la situació en què dues persones madures s’ajunten per compartir la seva plenitud i no per omplir les seves buidors. “S’agraden però també sintonitzen, creuen que estan fets l’un per l’altre però d’una manera més adulta i autoconscient que en l’encupidament”, comenta.

El ventall de situacions descrites per Bolinches inclou la idealització, una conjuntura que passa durant la joventut “quan t’enamores del germà de la teva amiga” o de l’amic del teu germà gran. La versió adulta de la idealització és l’ admiració, que són aquelles històries que parteixen d’una adoració alimentada per la posició de poder o la saviesa del subjecte. El flirteig és la conjunció de dues situacions, dues atraccions i dues necessitats. “És un desig de gaudir del sexe i d’agradar sense més pretensions”, explica l’expert en sexualitat.

Finalment, conclou, hi ha la clàssica aventura. Es tracta d’aquelles històries d’infidelitat que es queden en un simple record o que acaben per fer trontollar la teva relació. Per a Bolinches, i des d’una perspectiva psicològica, l’enamorament és un “estat de follia transitòria que es dona en una situació d’alteració perceptiva cognitiva provocada per una activació hormonal”. Però, per passar pantalla, a part de generar endorfines i que es mantingui l’entesa sexual, la parella ha de tenir “caràcters prou compatibles”, una “escala de valors similar” i un “projecte de vida convergent”, elements que permeten superar els efectes de l’ habituació a la parella. Aquest procés significa, segons el sexòleg, que “els defectes de la parella cada cop pesen més i les virtuts perden valor” o, dit amb altres paraules, “el que era bo ja no ho és tant, i el que era dolent és pitjor”.

“L’amor no és cec, és l’enamorament que ho és”, assegura Elena Crespi, sexòloga i psicòloga. Aquesta experta considera que l’enamorament és quan, a l’atracció física, s’hi afegeix la creença que aquella persona t’agrada d’una manera més profunda i arribes a fantasiejar una vida en comú amb el subjecte. Amb tot, d’acord amb Bueno, existeix un enamorament previ, esporàdic i molt breu. Es tracta dels contactes fugaços en què una persona et sorprèn, t’atreu i t’interessa. En aquest tipus de trobades, el cervell avalua a través de l’olor que desprèn aquella persona, i sense que nosaltres en siguem conscients, si el seu sistema immunitari és lleugerament diferent al nostre. “Les diferències en el sistema immunitari fan augmentar la probabilitat que alguns dels descendents en tinguin un de prou fort per sobreviure”, explica Bueno.

L’especialista en genètica assegura que continuem funcionant com la resta dels animals, tot i que la medicina ens asseguri índexs més alts de supervivència. Això significa, concreta Bueno, que ens enamorem a través de l’olor, però no només. La proporcionalitat de les faccions de la cara ens aporta informació sobre la naturalesa genètica de la persona. “Una cara proporcionada però no excessivament simètrica s’associa a més fortalesa genètica”, detalla. S’ha de tenir en compte, afegeix Bueno, que l’objectiu últim sempre és reproduir-se i tenir fills sans i forts, la resta “són construccions socials que ens fem nosaltres”. Les relacions íntimes estan en l’epicentre de tots els processos químics que es desencadenen.

“Durant els primers mesos de la relació, les parelles viuen autèntiques maratons sexuals”, explica Crespi. La gent no té son, no té gana... només té ganes de sexe, detalla. L’excitació està a flor de pell i aquella persona passa a ser el centre de l’Univers. “Estàs abstret, despistat i la teva productivitat cau en picat”, sosté la sexòloga. En aquest sentit, Crespi diu entre somriures que, des del punt de vista de la salut dels afectats, una baixa per enamorament seria una molt bona idea.

“Quan estàs enamorat, al cervell li passa el mateix que quan consumeixes drogues”, relata Bueno. Afegeix que el fenomen coincideix amb la desactivació dels circuits de la crítica, que estan situats a l’escorça prefrontal del cervell. “Només li veus gràcies i cap defecte”, afegeix.

L’enamorament no té edat, coincideixen a dir tots els entrevistats, però es viu més intensament durant l’adolescència. “Això passa perquè a aquestes edats el circuit de control emocional no està prou madur”, diu el biòleg genetista. Els adolescents no controlen les emocions i les vivències s’experimenten d’una manera més profunda. Encara, afegeix Bueno, no han tingut experiències de fracàs que els hagin deixat escaldats. “De jove tries amb el cor, quan madures comences a fer-ho també amb el cap”, clou Bolinches.

stats