Estils 19/01/2017

Adolescents i religió digital: aplis per pensar en Déu

Un estudi amb gairebé 2.000 adolescents catalans analitza els vincles entre religió i tecnologia

Dídac P. Lagarriga
4 min
Adolescents i religió digital: aplis per pensar  en Déu

BarcelonaGairebé 7 de cada 10 adolescents i joves asseguren que creuen en alguna de les 13 religions presents a Catalunya. I només el 35% es consideren ateus, agnòstics o mostren apatia per la religió. Aquestes són algunes de les conclusions del llibre Adolescents, joves, religions i tecnologia. El cas català, de Josep Lluís Micó i Míriam Díez Bosch. Publicada per la Universitat Blanquerna, l’obra es presenta avui a les 19 hores a la llibreria Claret de Barcelona. L’estudi que s’hi conté ha sigut elaborat a partir d’enquestes a gairebé 2.000 adolescents de tot el país, excepte de la ciutat de Barcelona (exclosa des d’un primer moment de la investigació per la voluntat de donar veu al territori no metropolità).

A més de detectar l’interès digital o l’apatia dels joves respecte a la religió, la recerca vol aprofundir en l’anomenada “religió digital”, entenent el terme com totes aquelles webs, aplis, eines i jocs relacionats amb alguna de les 13 confessions presents a Catalunya. Els autors d’aquest treball entenen l’edat del públic enquestat, entre els 12 i els 18 anys, com una etapa d’encreuament de camins entre infantesa i maduresa, moment en què l’adolescent es pregunta qui és.

I, en aquest període de canvis profunds, han esbrinat que, d’acord amb els resultats de l’estudi, 2 de cada 10 dels creients són d’alguna confessió considerada minoritària, en la majoria de casos (46%) musulmans. Dels creients que han afirmat ser catòlics, només el 20% participen digitalment d’activitats relacionades amb la religió, resultat extrapolable a la participació presencial si tenim en compte, com recorda aquesta recerca, que en la majoria de casos l’activitat en comunitats religioses digitals és una prolongació de l’activitat tradicional.

Entre el grup de creients actius hi ha els adolescents i joves de confessions minoritàries. En tots els casos consultats, els creients no cristians destaquen la importància de l’element religiós en la seva vida i que les eines digitals són grans aliades.

Segons l’estudi, el 97% dels adolescents es connecten a internet diàriament, en la majoria de casos (87%) diversos cops al dia, i 8 de cada 10 tenen ordinador propi. El 93% tenen mòbil propi, eina que fan servir cada dia diverses vegades. El 21,3% estan presents a les xarxes socials des d’abans dels 10 anys; per tant, com assenyalen els autors, “quan els joves catalans assoleixen la majoria d’edat ja porten, en molts casos, més de 6 anys d’activitat en l’esfera digital”.

Aplis: encerts i mancances

Pel que fa a les aplicacions religioses més utilitzades, els nois i noies destaquen les funcions per gestionar la vida religiosa (en el cas dels cristians, recordar les oracions, sants i evangelis del dia, festivitats, campanyes, la litúrgia de les hores, programar la missa o, per als musulmans, organitzar els dejunis i les hores diàries d’oració). Tanmateix, els agradaria tenir aplis que els donessin notícies en temps real sobre la religió o els permetessin aprofundir-hi. Altres assenyalen que, a través d’una apli, voldrien ser més bones persones, complir propòsits, pensar més en Déu, aplicar la fe diàriament i fomentar-la.

“Ens fixem -diuen els autors de l’estudi- que, malgrat l’individualisme amb què algunes aplis tracten la religió, els consultats tenen el desig de conèixer, a través d’aquestes eines, gent de la mateixa religió, comentar els versicles de les Escriptures, explicar i ensenyar vídeos, compartir vivències i fins i tot comunicar-se amb altres religions. Així doncs, els adolescents i joves veuen en les aplis un element molt més que informatiu, també participatiu i interactiu”, conclouen.

No obstant això, només alguns dels casos de les aplis mostrades integren aquesta mena de funcionalitats. Dues de les que ho fan són Instapray, en anglès, un espai digital dirigit als cristians en què els usuaris poden pregar, demanar la pregària als altres, pregar en grup i donar-se suport, o Rezandovoy, que convida els catòlics a la pregària diària amb lectures i música. Per tant, remarquen els autors, cal que les aplis siguin encara més socials i fomentin una vivència de la fe en què hi hagi més interacció i participació. A més, en molts casos són aplicacions desenvolupades a l’estranger i, per tant, no les senten properes. Els jocs també fomenten el compromís, com per exemple concursos sobre els preceptes de les diferents Escriptures Sagrades. Altres, més en la categoria de videojocs, introdueixen l’usuari en un dels episodis d’aquests textos.

Personalitats que segueixen

Als adolescents també se’ls ha preguntat per les personalitats religioses a les quals solen seguir a les xarxes. Entre els noms més comentats, hi trobem figures internacionals com ara el papa Francesc o el Dalai-lama, alguns referents cristians nacionals, com Monsenyor Josep Àngel Sainz Meneses i Mossèn Javier Vilanova, o el nord-americà Mark Hart, que té milers de seguidors al món gràcies a la seva presència constant a Facebook i Twitter amb missatges especialment dirigits als joves cristians.

Els dos altres noms mencionats pels joves trenquen molt tòpics i són dignes d’assenyalar: Mohamed Zeyara i les feministes islàmiques. En una època històrica on els joves musulmans estan immersos en greus crisis identitàries, pressionats moltes vegades a les xarxes pels missatges propagandístics d’organitzacions criminals que fan servir el llenguatge pseudoreligiós combinat amb grans efectes emocionals, és notori que a l’estudi surti a la llum que, per a alguns adolescents catalans musulmans, siguin referents el conjunt de les feministes islàmiques (a més, l’únic referent femení de l’estudi) o el també jove Mohamed Zeyara, palestinocanadenc popular al món anglosaxó pels seus vídeos a YouTube sobre l’ètica, la justícia social i el treball espiritual amb l’objectiu d’allunyar els joves de les derives fanàtiques.

Tot i aquesta allau tecnològica, segons l’estudi, les comunitats continuen incomunicades entre elles. “Caldrà veure si amb els anys i l’arribada i consolidació d’aquestes generacions a la coordinació dels grups, la situació evoluciona i s’afavoreix l’espai digital com a àgora de trobada entre totes les religions”, afirmen.

stats