El que no sortirà a l’assemblea
Molt bé, tots contents. Neymar ja s’ha fet la fotografia. I Mascherano ja ha firmat la renovació. Dos jugadors amb càrregues fiscals producte d’un litigi amb l’Agència Tributària que ha impactat més del que es diu en totes aquestes negociacions i en la tresoreria del Barça. El següent que hi ha de passar ha de ser Luis Suárez, però per sobre de tot, esperant, neguitejant íntimament els més bons coneixedors de la situació, hi ha la renovació de Leo Messi. A hores d’ara, quan queda un any i mig per al final de la vigència del contracte, renovar-lo i millorar-lo, assegurar-se la continuïtat del jugador, hauria de centrar un vídeo motivacional de tots els treballadors del club abans de cada jornada laboral (ara que entre els treballadors i els nous executius estan de moda els vídeos motivacionals).
A la pròxima assemblea de compromissaris no es tractarà aquesta qüestió. Tindrem sobre la taula una mena de vot de confiança sobre els acords judicials que ha pres aquesta junta directiva en temes calents i complexos. Per als malalts d’informació que seguirem la trobada anual dels compromissaris l’única cosa interessant serà sentir el que digui el president en aquesta matèria perquè no hi ha cap opció -cap!- que tingui problemes per superar aquest vot de confiança. Messi va fent gols i l’ambient està calmat mentre per darrere es van produint els moviments de fons.
El cas Messi inclou moltes derivades. Una ens va esclatar amb la roda de premsa de Guardiola prèvia a la golejada del Barça contra el City. L’altra l’hem d’anar a buscar en els tempos. Si s’asseu a negociar, l’argentí ho farà sabent les xifres de Neymar i de Suárez. Per tant, serà el punt de partida de les negociacions. I el club tindrà un problema que cada cop es va fent més gran i que algun dia amenaçarà de bloquejar alguna operació important. La massa salarial no recula. Acumulat, el que cobren les estrelles frega els límits percentuals que marquen el bon govern i el sentit comú. O el que és el mateix: tres de cada quatre euros que ingressa el Barça són per pagar jugadors. I això es pot agreujar als llibres de comptabilitat si marxa traspassat a preu de saldo un jugador com Aleix Vidal, que deixarà un forat pendent d’amortitzar.
Ep, i, Déu no ho vulgui, un adéu de Messi ens instal·laria en una depressió col·lectiva, ens deixaria sense rumb futbolístic, i impactaria negativament en pràcticament tots els contractes de patrocini de l’entitat, al cor de la generació d’ingressos. Per tant, retenir Messi ha de ser la gran operació d’aquesta temporada.
