Les pors del Barça
BarcelonaEl partit de París va fer molt mal. La ferida va ser profunda. L’equip va tremolar contra el Leganés i es presentava ahir en un duel a tot o res en un dels escenaris més exigents d’Europa. Conscient del moment emocional del grup, Luis Enrique va protegir el vestidor alineant tres centrals i molta gent per dins, una aposta perquè l’equip anés guanyant confiança a mesura que els minuts passessin i l’ímpetu de l’Atlètic de Madrid anés decaient. Ahir tocava això. Sentir-se segurs al darrere per anar recuperant a poc a poc les sensacions i tancar definitivament la cicatriu. La casa mai per la teulada. Tocava saber sobreviure, una virtut que el Barça no va tenir contra el PSG.
La victòria d’ahir al Vicente Calderón ha de servir per espolsar les pors que ha arrossegat aquest equip durant les últimes setmanes. Unes pors que es van fer evidents durant molts minuts del partit. Alguns jugadors van arrencar empetitits el duel, temorosos a l’hora de fer coses, tan tímids com erràtics contra un rival decidit a ofegar-los amb la seva pressió alta. En cada passada del primer temps es mostrava que el vestidor no tenia confiança. Molts errors tècnics, passades fàcils que es convertien en imprecisions contínues, potser atenuades pel mal estat de la gespa. Pèrdues i més pèrdues, evidentment causades perquè el rival mossegava, perquè al davant hi havia l’Atlètic de Madrid, però també perquè el Barça havia deixat de ser ell. Busquets, com a símptoma, perdent més pilotes que mai, incapaç de connectar per dins amb Messi.
Però l’equip va saber sobreviure. Va prémer les dents. Va treure aigua del vaixell fins que la tempesta va amainar. Els centrals i Ter Stegen van fer-se grans i, tot i el descontrol general, no van patir en excés les envestides locals. A falta de joc, quan la idea no t’aguanta, el Barça va saber competir igual que el rival, ni que aquest fos tot un Atlètic de Simeone. Actualment els blaugranes s’han de conformar amb això. Quan s’ha perdut l’abecé, s’ha de començar pel més elemental i anar guanyant confiança a poc a poc. Dimecres ja es podrà exigir alguna cosa més, no?
