La màgia de Le Mans enamora els pilots catalans

BarcelonaDesprés d’una època d’ensopiment, la prova de l’Automobile Club de l’Ouest al circuit del Sarthe ha tornat a agafar molta volada. Les últimes edicions han sigut molt interessants, i guanyar aquesta cursa atorga un enorme prestigi a la marca del cotxe triomfador, però també als pilots encarregats de conduir-lo. Des que aquesta competició es va posar en marxa el 1923, 36 pilots de l’estat espanyol hi han participat. El primer va ser Manso de Zúñiga, que el 1924 va arribar a les portes del podi al volant d’un Chenard & Walcker de dos litres.

L’edició d’aquest cap de setmana comptarà amb el madrileny Antonio García i el gironí Miquel Molina, inscrits en la categoria LMGTE Pro, on hi haurà tretze cotxes. García, criat esportivament a Catalunya, és -probablement- el pilot espanyol amb més bon palmarès en l’especialitat de la resistència, independentment de la victòria de Marc Gené a les 24 Hores del 2009.

Amic i antic rival de Fernando Alonso -que malda per fer parella amb ell en aquesta cursa en un futur-, aquest cap de setmana hi correrà per dotzena vegada. Només el veterà Jesús Pareja, de Guadalajara, el supera, amb tretze participacions (i un segon lloc absolut inclòs), entre els pilots que han corregut a Le Mans amb llicència espanyola. García ha guanyat tres vegades en la seva categoria: dues amb un Corvette i una amb un Aston Martin. A més, s’ha emportat dues vegades les 24 Hores de Daytona, una en la classificació absoluta i una altra en la categoria GT Le Mans, i també s’ha adjudicat tres vegades les 12 Hores de Sebring, dues curses molt famoses als Estats Units, on ha desenvolupat gran part de la seva trajectòria professional. Aquest cap de setmana correrà amb un Corvette C7-R fent equip amb el danès Jan Magnussen -pare de Kevin Magnussen, el pilot de Haas a la F-1- i l’americà Jordan Taylor.

Per la seva banda, el de Lloret s’estrena. Ho farà amb un Ferrari 488 GTE de l’escuderia AF Corse, i els seus companys seran l’italià Davide Rigon i el britànic Sam Bird.

Jover i Godia, els pioners

La trajectòria dels pilots catalans en aquesta cursa ve de lluny. Els pioners van ser Juan Jover, que el 1949 va aconseguir la segona posició absoluta, primera de la seva categoria, amb un Delage, i Paco Godia, que amb un cotxe idèntic va fer el quart lloc. Aquest representant de la burgesia catalana va ser també el primer espanyol que va arribar a la F-1.

Godia, vinculat al RACC, va ser un dels integrants de la famosa i potent Escuderia Montjuïc, on també van destacar Àlex Soler-Roig, Josep Maria Juncadella, Joan Fernández, Paco Torredemer o Geni Baturone, que van participar en diverses edicions de la cursa francesa amb resultats destacables i amb cotxes de les millors marques i equips: Porsche, Ferrari, Lola, Chevron, Ford... Eren pilots extraordinaris, als quals la història no ha fet justícia. La majoria eren empresaris d’èxit, alguns vinculats a la indústria tèxtil del Vallès, cosa que els permetia disposar d’un material excel·lent, però la seva vàlua com a esportistes no era inferior. Eren molt bons.

A mitjans dels vuitanta Fermí Vélez va ser un dels pilots més destacats de la classe C2 -semblant a l’actual LMP2-, de la qual va guanyar el títol mundial en dues edicions amb l’equip Spice, i es va convertir així en el primer pilot català professional de l’automobilisme modern.

Després, la representació catalana la van protagonitzar alguns gentleman drivers com Carles Palau, Tom Puig, o Xavier Sirera. Jordi Gené va participar en diverses edicions; el millor resultat va ser un cinquè lloc absolut, primer de la classe LMP675 el 2001, amb un Reynard. El seu germà Marc és l’únic català que ha guanyat a Le Mans. Va ser el 2009 amb un Peugeot 908 HDI FAP, que compartia amb l’austríac Alex Wurz i l’anglès nacionalitzat australià David Brabham. El pilot vallesà repetiria diversos podis absoluts, tant amb Peugeot com amb Audi, i també ha sigut pilot oficial de Nissan en aquesta prova. Als entrenaments de l’any 2008 va tenir un dels pitjors accidents de la seva vida però, malgrat la violència del xoc, se’n va sortir.

De Pegaso a Epsilon Euskadi

En aquest repàs no hi pot faltar el record per a l’equip Pegaso, que el 1952 es va quedar a les portes de participar-hi amb les tres unitats inscrites, per problemes de fiabilitat als entrenaments. Sí que ho va fer el prototip LMP1 ee1 amb motor Judd, de l’equip Epsilon Euskadi -liderat per Joan Villadelprat, i ple de tècnics catalans-, que el 2008 va sorprendre tothom fins que es va trencar poques hores abans del final.