Esports 25/05/2017

Fermí Vélez: el pioner català a Indianapolis

i
Josep Lluís Merlos
2 min
Fermí Vélez amb l’autor de l’article a Indianapolis.

BarcelonaAbans que Oriol Servià, l’autèntic pioner català a les 500 Milles va ser Fermí Vélez. Nascut a Barcelona el 1959, va morir víctima d’un càncer als 44 anys. Fill de la famosa joiera Rosa Bisbe, va ser un dels pilots més complets de l’automobilisme espanyol. La seva trajectòria va començar al kàrting, després va tenir continuïtat als ral·lis, però va ser en les curses de muntanya, les populars “pujades en costa”, on es va donar a conèixer, primer amb un Simca 1000 i més tard amb una barqueta Lola BMW. Tothom el considerava el deixeble de Joan Fernández, el rei de l’especialitat. El sabadellenc va estar patrocinat molt de temps per Danone, i Vélez va heretar aquest espònsor. Això, i la seva poca alçada física -era molt baixet (i molt tímid)- li va valer el malnom d’El Petit-suisse, que eren uns iogurts molt petitets de l’època. En aquella època, Vélez compaginava les curses amb la feina de conductor dels autocars que transportaven els treballadors de la fàbrica Seat, i algunes vegades també portaven diverses expedicions de seguidors del Barça que acompanyaven l’equip per tot arreu.

Després d’uns magnífics resultats en diverses categories per a monoplaces, Vélez va passar-se a les proves de resistència, i va destacar a finals dels vuitanta per unes actuacions molt bones a les 24 Hores de Le Mans, amb Porsche. Això li va permetre fitxar per l’equip Spice, amb el qual va dominar la classe C2, i va guanyar el Campionat Mundial el 1987, un títol que va repetir el 1989 després d’una estada molt curta a la F-3.000, on no va tenir mai un cotxe competitiu. Els èxits a la resistència el van animar a fer el campionat americà IMSA GT, que va guanyar amb un Ferrari, i va ser aquesta experiència el que el va empènyer a les 500 Milles. El 1996 es va classificar el vint-i-vuitè per a Indianapolis, però va abandonar a meitat de cursa per un incendi al Lola Ford de l’equip Scandia que pilotava, tot i haver ocupat la tretzena posició. L’any següent va tornar a sortir des de la desena línia de la graella, i va tenir una actuació molt sòlida que el va portar fins a la desena posició final.

stats