Esports 24/03/2017

F-1: comença una temporada sense dret a devolució

Melbourne dona el tret de sortida diumenge a un campionat en què Lewis Hamilton parteix com a favorit

i
Josep Lluís Merlos
5 min
El Mercedes de Lewis Hamilton, en els primers entrenaments a Melbourne

BarcelonaUn regal el podem embolicar de moltes maneres. Amb paper xarol, de coloraines, o llis. Posar-hi un llacet, o no. Amb targeta dedicatòria, o sense. Entregar-lo a dins d’una capsa, o a fora. I, quan el donem, sempre esperem veure la cara il·lusionada de qui el rep, que només frena la velocitat amb què n’estripa l’embolcall si quan el destapa, el contingut no respon a les seves expectatives.

I d’això es tracta en aquest regal: de velocitat, però també d’expectatives. Diuen que la temporada de Fórmula 1 que comença aquest cap de setmana a Melbourne serà un regal diferent. I, en alguns aspectes, potser sí que serà així. De moment, la presentació externa és diferent, sí. Però ara faltarà veure què hi ha realment a dins d’aquest estoig tan car.

D’entrada, Bernie Ecclestone –l''inventor' d’aquest negoci, i que l’ha fet créixer en les quatre últimes dècades– ja no dirigeix aquest imperi. Els propietaris nous d’aquest consorci –Liberty Media- el van rellevar del seu càrrec, amb l'argument que ja té 86 anys i que calia rejovenir la gestió.

Ara mana Chase Carey, afamat home de negocis americà que s’ha envoltat d’experts en la matèria, com l’astut Ross Brawn, un dels artífexs dels títols de Schumacher i embrió de l’actual equip Mercedes. L’han fitxat per millorar aquesta disciplina des del punt de vista tècnic, i fer-la encara més rendible. Per això han pagat ni més ni menys que 8.000 milions d’euros, gairebé quatre vegades més del que el grup PSA ha esquitxat per comprar la marca Opel.

Però aquestes xifres als aficionats els amoïnen més aviat poc. El que volen és veure curses emocionants, amb més avançaments a la pista dels que hi ha hagut els últims anys. I això no sembla formar part de la garantia d’aquest regal.

Per incrementar l’interès de la competició han canviat el reglament tècnic. Aquest hivern han 'descongelat' els motors, que només podran utilitzar fins a un màxim de quatre unitats sense penalitzar, una menys que fins al 2016. Això vol dir que els fabricants de propulsors han pogut modificar-los abans d’homologar-los per la temporada i donar-los per bons.

Monoplaces diferents

Els cotxes recorden una mica els d’anys enrere. Són més amples, gràcies a uns alerons més grossos, tant al davant com al darrere, i una mica més baixets, i disposen d’uns pneumàtics més grans que semblen els que duien els F-1 dels anys setanta, i que faran que el pilotatge torni a ser força físic (però no tant com quan no hi havia la direcció assistida). Frenaran més i més tard, i això tampoc ajudarà a potenciar els avançaments.

Tot plegat farà que els monoplaces –que ara són més pesants– corrin menys a les rectes, ja que hi haurà més resistència a l’aire però, en canvi, tindran un pas pels revolts més ràpid, cosa que farà que el còmput total dels temps per volta disminueixi espectacularment –entre tres i cinc segons, segons el circuit–, i que aquest any veiem caure alguns records. I no únicament pot rebentar el cronòmetre, sinó altres estadístiques diverses, com la de l’edat del campió, la de l’autor més jove d’una 'pole', o la de victòries d’un mateix equip, entre altres fites que poden quedar trinxades aquest 2017.

Un dels monoplapa Red Bull, reflectit a les ulleres d'aquest espectador

La temporada consta de vint reunions, ja que –a diferència de l’any passat– torna caure el GP d’Alemanya del calendari per la falta de recursos econòmics per poder tirar endavant la cursa. Una paradoxa ben curiosa aquesta, la de veure com un país amb tanta transcendència a la història del motor es queda sense el seu GP.

La d’Espanya, que s’ha de fer al Circuit de Barcelona-Catalunya el 14 de maig, serà la cinquena cursa del calendari i la segona en territori europeu, després de la de Sotxi (Rússia), quinze dies abans.

El campionat abaixarà el teló el 26 de novembre, una vegada més al circuit Yas Marina, d’Abu Dhabi. A diferència de l’any passat, aquesta vegada tornarem a tenir vint pilots a la graella, ja que l’equip Manor ha fet fallida econòmica aquest hivern i no correrà.

No serà l'única absència il·lustre. A més de la baixa d’Ecclestone, als pàdocs del campionat trobarem a faltar Ron Dennis, que va partir peres amb els seus socis a McLaren, que el van fer fora, i amb ell també alguns dels seus col·laboradors històrics; Peter Sauber, que s’ha venut les accions que li quedaven del seu equip a un fons d’inversió; Pat Symonds, que ha decidit jubilar-se després d’un any horrible com a cap tècnic de Williams; o Herbie Blash, que ajudava Charlie Whitting com a director de les curses, que tampoc queda gaire clar si seguirà més temps o no.

Les opcions dels aspirants

Aires de canvi. Un embolcall diferent, però un contingut molt semblant, massa, al que hem vist darrerament. Mercedes torna a ser el principal candidat al títol. I en especial la seva estrella, Lewis Hamilton, pendents de les dificultats que li pugui plantar el seu nou company d’equip, Valtteri Bottas, que ha aterrat a la formació de Brackley per substituir el campió absent: Nico Rosberg. Ningú ha fet més quilòmetres que ells a la pretemporada, i amb menys problemes, tot i que els més ràpids han estat els pilots de Ferrari. A Melbourne sabrem si la candidatura dels de Maranello és real, o no.

Darrere d’ells, Red Bull encapçala el rànquing d’opositors, sobretot si poden millorar el seu motor Renault, que encara sembla lluny del Mercedes i el Ferrari. Williams, Force India i Toro Rosso vindrien a continuació en una zona mitjana de la classificació, que es presenta molt disputada, lleugerament per davant dels Renault, Haas i Sauber.

La creu de la moneda la protagonitza McLaren, que amenaça amb un ridícul encara més gran que el de les dues últimes temporades. El motor Honda no acaba de funcionar; és molt més lent que els competidors, i no sembla gaire fiable. El matrimoni McLaren Honda sembla pròxim a la dissolució. La incògnita és saber si Alonso tindrà prou paciència per assistir a aquest divorci o marxarà abans de casa. Una història que ja havíem vist abans.

El problema és que aquest regal no va acompanyat del tiquet de compra. Si no ens agrada no el podrem tornar. I, mentre l’anem desembolicant, no ens acaba de fer el pes.

stats