Zagreb, l'última aturada del tren amb direcció Colònia

BarcelonaA una victòria de proclamar-se campió de la Lliga Asobal, el Barça de Xavi Pascual té el cap a Europa. Els blaugranes encaren aquesta tarda el partit d'anada dels quarts de final de la Lliga de Campions davant el Zagreb (20:05 hores, Esport3), conjunt revelació del vigent torneig que intentarà aconseguir pel valuós bitllet que dóna accés a la Final Four de Colònia, el gran i etern objectiu dels barcelonins.

Qualitat i tècnica catalana davant la potència i el jove talent dels balcànics. L'eliminatòria, tot i que sempre que la juga el Barça està inevitablement desigual, promet i molt. El bloc dirigit pel mite vivent Veselin Vujovic ha quallat una gran Champions, on destaca el seu paper als vuitens de final, on va superar el Kolding danès amb contundència (27-17 i 21-23).

Tercers de la SEHA League d'aquest curs (South East Handball Association) i més que probables futurs campions de la Dukat Premijer Liga, el conjunt més croat dels croats (dels 17 jugadors de la plantilla només 1 no és nascut al país europeu) és un bagul d'inesgotables recursos. De fet, l'equip va començar la temporada amb només homes locals. Dusko Celica (bosnià) va signar amb el Zagreb al desembre per suplir, entre d'altres, la baixa del prometedor Mandalinic.

Polivalència i duresa defensiva

La intensitat és una de les característiques d'aquest Zagreb. Els de Vujovic competeixen a un ritme vertiginós des del primer minut, intentant resoldre el partit abans d'arribar al descans. Els croats, per exemple, van trencar la seva eliminatòria contra el Kolding al partit d'anada amb un parcial inicial d'11-2. El Barça haurà de sortir a la pista de l'Arena de Zagreb amb el mateix nivell de concentració que va mostrar al Gigantium nòrdic contra l'Aalborg (11-31).

Aquest xut d'adrenalina inicial dels balcànics és possible gràcies a la fiabilitat del seu engranatge defensiu, molt agressiu, al límit del reglament. Aquest, però, és molt solidari, amb continues ajudes per part dels jugadors que el conformen. Quan un atacant encara porteria o trepitja la línia dels nou metres és habitual veure com dos o tres defensors l'intercepten.

L'equip croat, normalment, presenta un sistema 6-0, amb un canvi atac-defensa respecte el 7 que intenta batre la porteria contraria. Tonci Valcic (central defensiu) entra a pista en el lloc d’un primera línia, generalment el lateral esquerre que pot ser Mandalinic o Obranovic, entre d'altres. Amb Luka Sebetic al lateral dret, posició que normalment ocupa el talentós Stepancic, Vujovic acostuma a introduir un segon canvi defensiu. Mario Vuglac és un dels homes escollits per ocupar aquesta posició de 2 (defensor situat al lateral).

Tot i que normalment defensi amb un pivot rocós de 2n (Brozovic, titularíssim), el Zagreb presenta una defensa amb molt desplaçament. Cames, moltes, i mogudes amb sentit. A vegades els 2ns, però, tendeixen a pujar molt a la pressió i acaben 'caçant' el seu oponent, que si té un fort un contra un pot fintar-los i esgarrapar una amonestació arbitral. Dani Sarmiento, el blaugrana amb el millor i més elèctric 1x1 de l'equip, haurà d'aprofitar aquesta situació i castigar la defensa contrària.

Per tal d'evitar aquestes situacions, l'equip dirigit per Vujovic també practica un 5-1 amb el seu extrem esquerre com a home més avançat. Lovro Sprem ha ocupat aquesta posició en diverses ocasions, intentant neutralitzar la mobilitat de pilota de l'equip rival i obligant-lo a iniciar les jugades amb bot. El canvi Valcic-primera línia es manté.

Les aturades de Filip Ilic, un dels porters amb més futur de l'handbol mundial, i els pocs moviments de banqueta atac-defensa permeten el Zagreb pujar al contraatac, tret del seu joc. Els especialistes defensius, a més, són jugadors ràpids i hàbils en tasques ofensives, fet que potencia la verticalitat i la perillositat de les seves transicions ràpides. Aquestes, constants, rarament s'aturen. Els extrems, i en especial Horvat (ED), màxim golejador del Zagreb amb 57 gols, destaca en aquesta faceta.

Creativitat al poder

El rival del Barça és molt més que una sòlida defensa. L'equip, que disputarà el primer partit de l'eliminatòria a casa, el pavelló que millors xifres d'assistència ha signat aquesta campanya (14.500 contra Kolding, el rècord), practica un handbol viu, lluitador i molt complet. A diferència d'equips com el Kiel o el Flensburg, l'atac del Zagreb és molt lliure, basat en senzilles accions d'inici, no massa enrevessades, que afavoreixen la presa de decisions individual.

Els croats destaquen pel seu llançament exterior, liderat per Stepancic, segon màxim anotador del seu equip (38 dianes). L'internacional absolut amb Croàcia, tot i no ser un jugador extremadament ràpid, s'aixeca amb facilitat des dels 9 metres. Mandalinic o Josip Valcic, a banda de ser grans penetradors, intenten fixar les defenses rivals i obrir espais, que aprofita el seu company.

Els canvis de posició entre els primeres línies són constants. Gran part dels atacs posicionals balcànics s'inicien amb una permuta sense pilota entre el central i un dels dos laterals. Aquest, que rep en carrera, pot decidir la jugada, si vol, o bé fixar i combinar amb els seus companys.

A banda d'aquest senzill moviment, el Zagreb té marcades altres situacions ofensives. Una d'elles comença amb el pivot entre els defensors 2 i 3 de la seva zona (fotografia). Després, el central ocupa el lloc del lateral esquerre, amb qui intercanvia la posició. El LE, llavors, dibuixa una trajectòria àmplia cap al centre defensiu. En aquell mateix moment, el PI es situa entre tercers i bloqueja el primer d’ells. El jugador que rep la pilota pot intentar buscar el seu company als 6m o donar continuïtat.

El conjunt de Vujovic explota i molt el joc amb el seu pivot. Un exemple és una acció que comença amb el central als sis metres i el pivot ocupant la primera línia (fotografia). Després de moure la pilota, el PI creua el CE –que està entre el 2n i el central defensiu de la zona esquerre–, surt dels 9m i intercanvia el seu lloc ofensiu amb el lateral dret. Aquest, que rep en carrera, té opció clara de llançament exterior i un ampli dos contra dos amb el seu company dels sis metres.

Les pautes ofensives són poques, però molt útils. Quan hi ha un servei de falta en la zona del lateral, per exemple, el seu extrem transforma a doble pivot abans de posar la pilota en moviment. El lateral dret –si la infracció s'ha comés en aquesta zona– rep al mateix moment en què el pivot s’enfonsa. El primera línia ha de jugar aquest 2x2 i aprofitar la teòrica superioritat física del PI respecte el primer defensor. També pot haver continuïtat de pilota o llançament exterior.

Aprofitar la superioritat numèrica

Amb superioritat numèrica, el Zagreb intenta obrir el terreny de joc i moure la pilota i la defensa rival. En atac, els balcànics aposten per una acció que comença amb el pivot entre 1-2 (fotografia). El lateral d’aquella zona enfonsa la pilota al seu extrem. Quan aquest li torna, el central entra a doble, entre el 2n i el 3r defensor contrari.

El LD, llavors, encara porteria i decideix: llançament, pivot o assistir el LE, que es troba en la mateixa situació que el seu company. La continuïtat és la base de la 'jugada', amb moltes variants i possibles solucions. En defensa, d'altre banda, l'equip europeu tendeix a obrir-se per mirar de pressionar els primeres línies rivals.

Inferioritats valentes

Els jugadors balcànics es caracteritzen per la seva entrega. Amb un homes menys, el vigent campió de la Premijer Liga mostra més lluita i més valentia que mai. El seu tècnic aposta per la figura del porter jugador per compensar l'exclusió i evitar un parcial desfavorable. Arriscat i tímidament eficaç.

Amb aquesta variant tàctica, el Zagreb acostuma a iniciar jugada ofensiva amb el lateral, que creua el porter-jugador, col·locat a l’extrem. Aquest rep i passa la pilota al central abans d’entrar a doble pivot. El CE ataca i intercanvia la posició amb el LE, que entra en carrera i intenta crear superioritat.

Sense el jugador amb peto a pista, el conjunt croat aposta per un creuament llarg d'extrems. El pivot, situat en un d'ells (en el cas que no hagi sigut l'home exclòs), intercanvia la posició amb l'altre extrem i transforma a doble. El seu company, l'EX, torna a la seva cantonada i els primeres línies intenten aprofitar el possible desajust defensiu rival. Possibilitats, moltes.