Valverde fa i desfà a la Volta

BarcelonaAlejandro Valverde (Movistar) va camí dels 37 anys, però sembla que el seu nivell no hagi de baixar mai, sinó tot el contrari. El murcià, probablement el ciclista espanyol més polivalent de la història, ha dominat de cap a peus la Volta a Catalunya d’aquest any, encara que per a ell comencés amb un minut de polèmica sanció al seu equip a la contrarellotge per equips de Banyoles, que havien guanyat en una gran exhibició de solidesa col·lectiva.

Malgrat aquest cop, un Valverde lliure de pressió, que tot i venir d’un mes sense competir ja no té pràcticament cap repte per complir (suma ja més de 100 victòries com a professional, ha pujat al podi de les tres grans voltes, té xifres de rècord a les clàssiques de les Ardenes...), ha fet el que ha volgut durant aquesta setmana de competició davant els millors ciclistes del món per carreteres catalanes. Pura classe, va ser el més ràpid del grup de favorits a la Molina, va agafar el liderat deixant asseguts tot un Alberto Contador i un Chris Froome a l’arribada del Port, al mont Caro, i per si no n’hi havia prou va guanyar també la jornada final de la cursa, amb les ja tradicionals vuit voltes a un circuit de Montjuïc ple d’aficionats.

Valverde va superar amb més d’un minut un Contador sense recursos que aquest any sembla no poder evitar el segon lloc i el seu company d’equip Marc Soler, la gran sorpresa de la cursa i que amb 23 anys s’ha consolidat com un talent de nivell mundial cada cop més a prop de la consolidació. El murcià, que ja s’havia endut una Volta l’any 2009, quan encara es disputava al març, ha sumat d’aquesta manera tres victòries d’etapes de tots els colors, al més pur estil de l’edició del 2015, quan només una caiguda el tercer dia va evitar que pogués superar l’australià Richie Porte en la general. “La Volta és una cursa que m’agrada molt i sempre que hi vinc ho intento fer bé. Amb tot, després d’un mes sense competir no m’esperava tenir aquest nivell davant altres rivals amb més ritme de competició. Volia anar dia a dia, però m’he anat sentint millor a mesura que avançava la cursa”, va resumir Valverde a la roda de premsa final, en què aquest cop va evitar els elogis desmesurats a Soler, de qui va dir que guanyaria “el que volgués en la seva carrera”.

Per ara el vilanoví s’ha mostrat prudent malgrat aquest podi final inesperat. “El més important és que el rendiment i els resultats vagin sortint. I quan les coses van bé, no hi ha pressa”, repeteix Soler, que encara no té previst debutar al Giro, el Tour o la Vuelta.