Eloi Amagat: “El Girona no vol deixar de créixer”

GironaSupervivent de la plantilla que va aconseguir la gesta de pujar a Segona DivisióA el 2008, Eloi Amagat (Girona, 1985) afronta el seu quart intent d’ascens a la Primera Divisió amb el to de prudència de qui sap que tot està per fer després de veure com el somni es trencava altres anys. Aquest any, però, el Girona és més a prop que mai i podria pujar aquest dissabte si hi ha una combinació de resultats.

Sembla que fos ahir quan l’equip va pujar a Segona i d’això fa gairebé nou anys...

Aquell ascens va servir perquè el Girona es consolidés i visqués moments de tot tipus: des d’eufòrics fins a gairebé dramàtics. Durant els últims dos anys i mig el club ha sofert uns canvis espectaculars i crec que tothom està preparat per fer el salt definitiu.

¿Existeixen paral·lelismes entre aquella plantilla i la que avui somia a pujar un esglaó dins la història del Girona?

Els records queden llunyans però tot va anar força rodat. Els problemes interns del club van fer que el vestuari s’unís més. Vam passar de Tercera i Segona B a veure futbol professional i això ha sigut molt bo per als gironins i per a la ciutat.

Llavors era impensable creure que el club es podia estabilitzar a la categoria i ara és a les portes de Primera. S’ha fet molt bé la feina, oi?

He tingut la sort de veure aquests últims anys des de dins i el millor és que el Girona no vol parar de créixer. S’estan fent les coses amb molt sentit, amb gent solvent al darrere que no només vol pujar a Primera sinó que s’hi vol consolidar. Tots ens mereixem l’ascens. Però, amb els peus a terra, primer s’ha d’aconseguir.

Tot i això, sempre ha faltat posar la cirereta al pastís. Primer el somni es va frustrar a Almeria, el 2013.

Amb la perspectiva que et dona el temps tenim molt bons records i sabem que vam fer una gran feina: hem de tenir en compte que competíem per l’ascens davant d’institucions molt més poderoses. A tot el país es parlava del nostre futbol però ens van faltar els petits detalls i ens van guanyar justament. Llàstima que arribéssim una mica justos als play-off...

I els dos últims anys, davant el Lugo i l’Osasuna, els partits finals també van sortir creu.

Et mentiria si no digués que no hi he donat moltes voltes. Només els que hem viscut aquests moments sabem el que es pateix. En el moment que passa sembla una desgràcia... Ho hem portat dins durant molts mesos.

Aquest grup ho deu desitjar molt, això de l’ascens, després de tot el que us ha tocat viure.

Costa de pair però sabem a què ens dediquem: això no s’atura i s’ha de superar. El més difícil era fer el que hem fet: aixecar-nos després de tantes garrotades. Esperem que aquesta sigui la definitiva.

Què destacaries d’aquest Girona?

Sens dubte, l’alt nivell competitiu del grup. Ha sigut un encert fer una plantilla del nivell que s’ha fet aquest any. Aquesta categoria és duríssima, molt llarga i igualada. A tots ens costa molt tenir minuts i participació, però tenim una competència molt sana que fa que l’equip creixi.

Ningú pot negar que l’avantatge de 7 punts, quan encara en queden 12 per disputar, és considerable.

Ho tenim a prop però encara ho diem amb la boca petita. Nosaltres ja sabem que el futbol canvia en segons. El partit d’aquest dissabte és un dels més importants de la història d’aquest club. Pot semblar enganyós pel que fa a la classificació però l’Alcorcón ens ho posarà molt difícil: vindrà amb un descens en joc.

Els comptes són clars: amb cinc punts n’hi ha prou, arribin quan arribin.

El premi és massa immens per triar quan volem que arribi. No ens hem d’autopressionar més del compte. El que sabem fer millor és jugar a futbol i això és el que hem de fer: mantenir la calma i no pensar més enllà del partit més immediat. Tampoc és fàcil gestionar les expectatives: ara tot el que fem te molta més rellevància, tothom et pregunta molt més...

L’equip s’ha guanyat el coixí gràcies a una temporada gairebé impecable.

La temporada és molt bona. Tot i un inici dubitatiu hem estat moltes setmanes en posicions d’ascens. Ho tenim totalment merescut però som conscients del nivell dels rivals que ens persegueixen. Tot és molt complicat i tothom s’hi juga molt, en aquests moments.