La batzegada del Bayern campió
El secretari tècnic del Barça, Robert Fernández, s’empara en obvietats per no concretar res sobre l’entrenador que té al cap per rellevar Luis Enrique. Que digui que el pròxim inquilí de la banqueta blaugrana ha de ser “una persona que sàpiga gestionar un vestidor com el nostre i que tingui coneixements” és una insubstancialitat només excusable per guanyar temps. Saber gestionar una plantilla plena de cracs és el punt de partida perquè els jugadors se sentin compromesos i aportin el màxim rendiment. Però ser un gran administrador dels egos del vestidor no és garantia per triomfar en l’elit, i la batzegada que ha experimentat el Bayern en aquest sentit és concloent.
Els club bavarès va revalidar el títol de la Bundesliga, aconseguint ser el primer equip en fer-ho cinc temporades consecutives, però en pocs dies s’ha quedat fora de la Champions i de la final de la Copa alemanya. No és qüestió de carregar totes les culpes a Carlo Ancelotti, perquè a l’hora de fer balanços s’han de tenir en compte diversos factors. Però els mateixos que justament el lloaven per ser paradigma en la gestió del vestidor ara es pregunten si és el tècnic adequat per encapçalar el canvi que necessita la plantilla, i més repassant que l’italià no ha millorat cap futbolista -a excepció de Thiago-. Els jugadors més joves (Kimmich, Coman i Renato Sanches) han perdut confiança. I estrelles com Douglas Costa i Thomas Müller, l’esma.
Coincideix que a final de temporada els dos futbolistes més savis del Bayern, Lahm i Xabi Alonso, es retiren. Arjen Robben (33 anys) i Franck Ribéry (34) hi són per a alguna nit màgica però no per marcar diferències de manera rutinària. És cert que dos dies després de caure a la Copa amb una alineació quatre anys més envellida de mitjana que el Borussia Dortmund, el Bayern va desviar l’atenció anunciant la compra definitiva de Kingsley Coman i l’ampliació del contracte de Thiago Alcantara fins al 2021. A més, fa gairebé quatre mesos que se sap que els internacionals alemanys Süle (central) i Rudy (migcampista) reforçaran la plantilla la temporada que ve. Però el Bayern necessita alguna cosa més. La seva vigent temporada és en part producte de la seva descuidada política de club. Des de l’estiu passat, quan va plegar Matthias Sammer, l’entitat bavaresa ha sigut incapaç de trobar un director esportiu. I quan aquest hivern el segon entrenador de Carlo Ancelotti, Paul Clement, va marxar al Swansea, no va arribar cap ajudant nou. Van ascendir Davide, el fill d’Ancelotti, i el veterà Hermann Gerland. Per més Bayern que siguis i per molt avantatge que treguis al rival, les badades passen factura. Per més Barça que siguis, també. La competència no dorm. Farà bé Robert de buscar més que un bon gestor de vestidor.
