BÀSQUET
Esports Bàsquet 13/03/2017

Jaume Sorolla, de Tortosa a la Meca del bàsquet nord-americà

El pivot jugarà el prestigiós torneig universitari NIT al Madison Square Garden

Francisco Virues
3 min
Jaume Sorolla, de Tortosa a la Meca del bàsquet nord-americà

BarcelonaPete Maravich, Reggie Miller, Walt Frazier... Molts noms històrics han jugat el National Invitation Tournament, més conegut com a NIT, el torneig universitari de bàsquet amb més història de tots els que es disputen als Estats Units. Cada any des del 1938, els millors equips de la nació es reuneixen a l’emblemàtic Madison Square Garden de Nova York per disputar un campionat amb molt prestigi que amb el pas dels anys s’ha convertit en una alternativa al torneig final de la NCAA, que es juga en dates semblants. Més enllà del March Madness, torneig final de la NCAA, el NIT acull les millors 32 universitats que no han aconseguit un bitllet per a aquest torneig final.

Entre elles, els Valparaiso Crusaders. Una universitat situada a l’estat d’Indiana que aquest any ha parlat català. En aquesta universitat juga Jaume Sorolla, pivot de 19 anys sortit del planter del FC Barcelona i habitual de les categories inferiors de la selecció, que l’estiu passat es va atrevir a fer el salt. Sorolla, que ha sigut important en la recta final de la temporada tot i ser un jugador de primer any, creu que jugar el NIT al Madison és “un privilegi”. L’any passat, els seus Crusaders van aconseguir arribar a la final per sorpresa, per la qual cosa ha pogut saber de primera mà el que significa aquest torneig. “He parlat amb els companys i m’han dit que és espectacular, jugar a Nova York, en una pista NBA, amb tot l’ambient, increïble”, diu. Així, aquesta temporada els Crusaders aspiren a repetir la gesta amb Sorolla com un dels seus pilars fonamentals. “Ens hem entrenat molt -explica Sorolla-, aspirem a tenir una oportunitat entre els equips potents del torneig”. Natural de Tortosa, el pivot català està vivint la seva primera temporada com a universitari a Indiana. Una temporada que va començar de manera discreta però que ha acabat confirmant-lo com una de les peces importants de l’equip, anotant, de mitjana, una mica menys de sis punts i sis rebots en 20 minuts per partit. El tortosí creu que ha sigut una “bona” temporada individual: “Hi ha hagut lesions a l’equip i jo he millorat molt en defensa. L’entrenador ho ha vist i he entrat en rotació”.

El punt clau de la seva campanya va arribar davant la totpoderosa Kentucky, contra la qual va aconseguir vuit punts i nou rebots. “A partir de llavors l’entrenador va començar a tenir-me més en compte i vaig començar a sortir de titular i a jugar més”, explica Sorolla, que ha acabat la seva primera temporada als Crusaders amb vuit titularitats en 31 partits.

La qüestió és: ¿com va arribar aquest jugador format al planter culer a jugar als Estats Units? Molts jugadors espanyols fan el salt al sistema nord-americà a través d’agències de representació que els busquen oportunitats a l’altra banda de l’Atlàntic, però aquest no va ser el cas de Sorolla. “Anar amb la selecció espanyola al Mundial Sub-17 de Dubai em va donar cartell. A partir de llavors vaig anar parlant amb Valparaiso i amb altres universitats. L’any passat vaig estar en una prep school a Kansas per adaptar-me i aquest any vaig fitxar amb ells [Valparaiso]”, explica. Tot i que només porta una temporada, Sorolla ha trobat ràpidament diferències entre el bàsquet que jugava al Barça i el que es practica a les universitats nord-americanes: “A Valparaiso tenim un joc més europeu que altres universitats, però sí que és veritat que aquí és més u contra u i físic que joc col·lectiu. Aquesta és la principal diferència”, analitza.

A Valparaiso Sorolla estudia cinesiologia i dubta entre seguir per aquest camí o intentar international business, una qüestió que haurà de decidir el curs que ve. Fins aleshores, està vivint els pros i contres del sistema americà, en què es combinen esport i estudis. “La vida aquí és dura. Podem compaginar estudis i esport, és cert, però a vegades es fa dur. Hi ha vegades que tinc classes que acaben 20 minuts abans de l’entrenament i he d’anar-hi corrent”, diu.

Pel que fa al seu futur personal, Sorolla no vol posar-se objectius massa llunyans. “Em queden tres anys a la NCAA, quan acabi ja ho veuré”, afirma. Tot i això, al cap sempre hi tindrà el somni d’arribar al bàsquet professional. “Tenim un company d’equip que segurament va a la NBA, cosa que ens fa veure que si es treballa de valent es pot aconseguir. Sempre és present, el somni de jugar a la NBA, a l’ACB...”, afirma. Ara per ara, confirma que ha pres “la millor decisió possible” deixant Europa per marxar als Estats Units i creu que allà, jugant tornejos com el NIT, progressarà molt més que els seus companys del planter culer.

stats