El PSG es carrega les il·lusions del Barça a la Champions femenina (1-3)

Les sensacions eren molt estranyes al final del partit. Malgrat que un gol de Bárbara Latorre a les acaballes ha permès maquillar la desfeta, el Barça ha marxat del Miniestadi amb un regust amarg, barreja d'impotència, desil·lusió i emoció, després de caure derrotat per 1 a 3 davant del París Saint-Germain a l'anada de les semifinals de la Champions femenina.

La presència de 10.352 espectadors, xifra rècord en la història de la secció, i el fet que s'estigués jugant per primer cop la penúltima ronda de la competició continental, eren arguments engrescadors, però la realitat ha sigut una altra. Una bufetada, seca, relativament inesperada. El Barça només ha pogut competir l'eliminatòria quan el PSG ja la tenia a la butxaca, amb el 0-3 al marcador.

Abans, l'equip blaugrana s'ha vist arraconat, massa poruc, o massa tensionat. Amb un plantejament similar al que havia funcionat contra el Rosengard, Xavi Llorens ha intentat plantar cara al PSG, però des del començament, el comandament ha sigut exclusivament francès. Des del darrere, el PSG s'ha fet l'amo del partit i ha acceptat carregar amb la responsabilitat de portar-ne el pes. El Barça vivia ofegat al seu camp, amb Leila Ouahabi i Marta Torrejón enfonsades amb la línia de tres centrals (Míriam Diéguez, Ruth García i Line Roddik). El mig, format per Marta Unzué, Vicky Losada i Alexia Putellas, s'ha trobat en terra de ningú: desbordades en la pressió i desconnectades en la transició. Desubicades. Al Barça no li ha durat gens la pilota a la primera meitat. Era impossible activar a dalt Jenni Hermoso i Mariona Caldentey, despenjades, allunyades de tot, foses en la basculació contra l'última línia francesa. Faltava joc.

Ha costat que arribessin les primeres ocasions, però el PSG ha demostrat de seguida que tampoc li calia escalfar gaire la maquinària per trobar premi. Una bona acció de Perisset des de la banda esquerra ha acabat amb una pilota a l'àrea que Delie ha convertit en gol. En golàs. La davantera francesa s'ha imposat en el cos a cos amb una Roddik contemplativa, que li ha permès girar-se i engaltar un xut col·locat, potent, imparable per a Sandra Paños. Era el minut 25.

El gol s'ha paït malament al Miniestadi. És com si l'equip i l'entorn haguessin acceptat en aquell instant que l'eliminatòria era impossible. Molt més del que ho era. I el PSG ha aprofitat l'impàs de desànim per fer el 0 a 2, obra de Cristiane. La brasilera, imposant-se al marcatge tou de Míriam Diéguez, ha rematat de cap una precisa centrada de Delie, que ha tornat a batre en duel Roddik, a la banda.

Malgrat el cop dur de veure's KO, el Barça ha aconseguit marxar al descans amb millors sensacions. Ha desfet el pas enrere que l'havia penalitzat durant més de mitja hora i s'ha començat a acostar a la porteria rival. Ha acabat la primera meitat amb un córner a favor i alguna tímida aproximació.

Prou per pensar que la segona meitat seria una altra cosa. Però abans que hi hagués temps per tornar a mesurar com estaven les forces, i si es podria somiar amb un 1 a 2 que obrís l'eliminatòria, Shirley Cruz s'ha inventat una vaselina que ha deixat parada Paños a l'àrea petita. 0 a 3, res a fer.

I aquí ha aparegut l'orgull de la plantilla, l'actitud i les ganes de voler-se quedar amb alguna cosa més que amb la satisfacció d'haver arribat fins aquí. Les semifinals de la Champions no són només el compliment d'un somni per al Barça: les jugadores volen que comenci a ser la seva realitat, la seva rutina, i més veient la connexió que han establert amb un públic entregat al Miniestadi.

En l'última mitja hora de partit han intentat demostrar que no estan tan lluny del PSG. Internacionals contra internacionals. Professionals contra professionals. I, despreocupades d'un marcador que ja era dolent, s'han animat a provar coses que abans s'havien censurat. El desig de reinvindicar-se d'Olga Garcia ha reanimat l'atac, així com la profunditat de Marta Torrejón per la dreta i la mobilitat de Vicky Losada en espais interiors. L'ex de l'Arsenal ha disposat de la millor ocasió per retallar diferències, però el seu remat ha quedat massa ras i centrat.

Ha sigut l'avís previ a l'1 a 3, aconseguit per Bárbara Latorre després de guanyar, en velocitat, una pilotada llarga enviada a la desesperada. Ha sigut una mena de recompensa per pal·liar l'ocasió que, l'any passat, la mateixa protagonista va fallar i que va privar el Barça de repetir la fita de les semifinals europees. Ara, després de 90 minuts, sembla difícil que es pugui anar més enllà d'aquesta ronda, però encara en queden 90 més a París, per decidir qui va a Cardiff. De moment, agafen embranzida les franceses, que apunten a una final fratricida contra l'Olympique de Lió, que també ha guanyat 1 a 3 a domicili contra el Manchester City.